Cicle: Arxius, investigació i patrimoni científic: una mirada des de la historia de les ciències
Cicle de seminaris coordinat per Francesca Antonelli, Luz Narbona i Ximo Guillem, en col·laboració amb la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica
En els últims anys, la reflexió sobre els arxius s'ha tornat cada cop més ampla i variada, fins al punt de parlar-se en diverses disciplines -inclosa la història- d'un “gir arxivístic”. Situat en l'Institut Interuniversitari López Piñero, el projecte “Arxius, investigació i patrimoni científic: una mirada des de la història de les ciències” pretén posar en el centre de la discussió els arxius vinculats a les ciències i el coneixement. Per a això, comptarem amb la participació d'especialistes que ens ajudaran a explorar diferents maneres de pensar els límits, possibilitats i usos dels arxius en la investigació. Què entenem quan parlem d'arxius científics? Com es construeixen? Quin rol compleixen els diferents actors (arxivers, bibliotecaris, investigadors, etc.) en la seua constitució? Com ens vinculem amb la seua dimensió pràctica i material? Com es veu condicionada la investigació per la configuració dels arxius? D'altra banda, busquem reflexionar sobre els dispositius que configuren i habiliten el nostre treball als arxius, i volem parar especial atenció en com aquests condicionen les pràctiques de la investigació. Estem convençudes que una reflexió crítica sobre aquests espais contribuirà a plantejar nous interrogants en el camp de la història de la ciència i la tecnologia.
D'aquesta manera, busquem generar un espai de reflexió entre investigadors/es, arxivers/es i especialistes del patrimoni per a entendre les configuracions i desafiaments que possibilita una aproximació crítica als arxius, des d'un enfocament històric, teòric i pràctic. Per a això, realitzarem un cicle de seminaris mensuals on comptarem amb la participació d'experts/es en la matèria, el treball dels quals se situa tant dins com fora de la història i els estudis sobre la ciència. Les preguntes i els interrogants que sorgisquen d'aquestes primeres sessions serviran com a estímul per a una jornada programada a finals del gener de 2025. En aquesta ulterior trobada, ens centrarem de manera més directa en els arxius científics i treballarem col·lectivament en casos d'estudi concrets per a repensar el nostre treball com a investigadors/es i la seua relació amb els arxius.
Dijous 10 d’octubre 2024 – 16:30 Online
Zoom: https://uv-es.zoom.us/j/91722735716
Archivio versus Museo? Considerazioni preliminari sulle fonti nella storia della scienza
Marco Beretta (Università di Bologna)
Arxiu versus Museu? Consideracions preliminars sobre les fonts en la història de la ciència
La varietat de fonts de la història de la ciència sembla incompatible amb la gestió de les col·leccions que, des de finals del segle XVIII, ha guiat a les autoritats estatals europees en la configuració d'arxius, biblioteques i museus. Aquesta classificació del patrimoni cultural, establida en el segle XIX i encara predominant avui dia, ha condicionat de manera molt marcada la nostra disciplina assimilant-la a una forma de coneixement dominada pel text. La creació, a principis del segle passat, de museus d'història de la ciència ha seguit una vida independent, fins a temps molt recents, dels destins de la història de la ciència. Basant-me en alguns exemples històrics i experiències personals, em propose il·lustrar els elements constitutius d'aquesta dicotomia.
Marco Beretta és catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de Bolonya. S’ocupa de la història de la química, la historiografia de la ciència i la història material i visual de la ciència. Les seues investigacions han sigut premiades amb el "Dibner Prize for outstanding museum work" (2006), el "Bunge Prize for the history of scientific instruments" (2004) i el "Hist Award for Outstanding Achievement in the History of Chemistry" (2022). De 2004 a 2016 dirigí la revista d’història material i visual de la ciència Nuncius (Brill) i actualment dirigeix, juntament amb Sven Dupré, la sèrie de monografies Nuncius Series per a Brill. Es membre del Consell Científic del Museu Galileu de Florència, del qual fou anteriorment vicedirector (2004-2012). Entre les seues últimes publicacions, destaca el llibre “The Arsenal of Eighteenth-Century Chemistry. The Laboratories of Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794)”, Brill, 2022, amb Paolo Brenni.