Seminari impartit per Clara Florensa, investigadora Ramón y Cajal en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC-*IMF, Barcelona), doctora en història de la ciència i llicenciada en biologia i en física.

Dijous 18 de desembre a les 10:00 hores.

Format: Presencial. Saló d'actes Palau de Cerveró.

El seminari se impartirà en castellà.

Biografia: 

Clara Florensa és investigadora Ramón y Cajal en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC-*IMF, Barcelona), doctora en història de la ciència i llicenciada en biologia i en física, les seues principals línies de treball i publicacions se centren en la construcció mútua de la ciència i la dictadura de Franco a Espanya (1939-1975), amb especial interés en els discursos científics difosos en l'esfera pública i el seu paper en esta co-construcció.

Resum:

A través de l'episodi històric de l'accident nuclear de Palomares (1966) i de la crisi diplomàtica que va generar, reflexionaré sobre les interseccions entre ciència i diplomàcia i sobre com es donen forma l'una a l'altra. En particular, mostraré com les imatges i imaginaris científic-tecnològics van donar forma a les pràctiques diplomàtiques i veurem els rols diplomàtics que alguns instruments van exercir. Entendrem, a través de l'anàlisi de la política dels instruments, com va poder un instrument ineficaç per al seu propòsit original mediar eficaçment en una crisi diplomàtica. També mostraré com la visibilitat d'uns certs aspectes o pràctiques científiques va condicionar la presa de decisions diplomàtiques. Reflexionaré sobre la importància de la visibilitat i els públics en la diplomàcia científica comparant l'estratègia diplomàtic-mediàtica de Palomares amb la de les grans tabaqueres americanes. Finalment, veurem com decisions diplomàtiques poden donar forma a la pròpia ciència.