El seminari: "Educació en l'alimentació i nutrició avui", celebrat el dia 25 d'octubre a les 18 h., ha tancat el cicle de conferències de l'exposició “Com aprenguérem a menjar”. Ha sigut un contrapunt actual del tema central de l'exposició: l'educació per a l'alimentació. Ha sigut coordinat per Eva María Trescastro López (Universitat d'Alacant), també organitzadora de l'exposició, i ha comptat amb la participació d'Antonio Mateos, departament de Pedagogia. Universitat de Castella-la Manxa; Joan Quiles, cap de Secció d'Educació per a la Salut. Direcció general de Salut Pública. Consellería de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana; Alma Palau, presidenta del Col•legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana; i Joan Carles Pardo, de l'AMPA del CEIP Pare Català de València.
Antonio Mateos ha centrat la seua xarrada en els reptes educatius dels nous trastorns alimentaris, a partir de les dades conegudes, les dificultats de la intervenció amb tots els protagonistes (consumidors, professorat, mares i pares, alumnat, etc.) i en el marc de les dificultats que suposa l'educació en alimentació i nutrició, com a contingut transversal i, per tant, d'abast limitat. Ha assenyalat la gran quantitat de projectes: menjadors sostenibles, horts escolars, visites a almazaras, presència de professionals de la cuina. És necessari, ha conclòs, més recerca i compromís social, tot açò unit amb mesures d'intervenció i regulació, al mateix temps que es revalorice l'acerbo culinari popular “volver al passat sense deixar de mirar al futur”.
Joan Quilez, per la seua banda, s'ha preguntat per què 50 anys després del programa EDALNU (el motiu de l'exposició) encara segueixen estant vigents els problemes que tractava de resoldre aquest programa. Ha desgranat algunes d'aquestes dificultats i ha apostat per seguir treballant en l'educació per a la salut, malgrat les dificultats enormes que planteja.
Alma Palau ha presentat el projecte del Col·legi Oficial de dietistes de la Comunitat Valenciana per a crear un distintiu particular de “Comedor saludable CODINACOVA”. Es va introduir en 2009, després de no trobar respostes per part de les conselleries corresponents. El distintiu s'ofereix als menjadors que compleixen una sèrie de requisits previs (han de complir la legislació sanitària vigent) i les recomanacions dels nutricionistes, per exemple, en qüestions relacionades amb l'existència de menús especials, el balanç de nutrients, l'alimentació sostenible o l'ambient del menjador. També existeixen una sèrie de causes excloents com l'absència de supervisió del menú o el predomini dels aliments precuinats. Ha advocat pel desenvolupament d'una llei de seguretat alimentària en els menjadors que no es limite a meres recomanacions, moltes vegades incomplides.
Joan Carles Pardo ha descrit, finalment, la seua experiència en l'AMPA de l'IES Pare Català de València. Ha assenyalat les deficiències que existeixen en la selecció de les empreses encarregades del menú. No existeix uns terminis ni procediments clars, ni tampoc uns requisits previs sobre la informació que ha d'aportar-se. Tampoc existeixen guies de bones pràctiques (com l'AMPA va intentar establir) per a establir prioritats en la selecció de les diverses ofertes, per la qual cosa les seleccions poden ser resultats d'arbitrarietats capritxoses, sense que hi haja de justificar-se l'elecció que realitzen els Consells Escolars. Ha advocat per la creació d'una normativa mínima en aquest sentit que obligue a justificar l'elecció de forma rigorosa i transparent, sempre en benefici de la salut dels estudiants.
En el debat posterior, s'ha analitzat la distribució de menjadors escolars a la Comunitat Valenciana en els col·legis públics i concertats. La major part estan gestionats per empreses de catering de més o menys dimensió. També s'ha assenyalat la necessitat de noves regulacions i s'ha apuntat els nous projectes que sorgiran en els pròxims mesos com el pla d'alimentació saludable, el decret que regularà les màquines de venda de productes alimentosos en els centres de l'administració i una guia destinada a fomentar les bones pràctiques en menjadors escolars. Tots els participants han assenyalat la importància de la qüestió, les dificultats de les restes apuntades, la gran quantitat d'interessos en joc i la necessitat d'una regulació pertinent que pose en primer plànol la salut infantil i el foment de bones pràctiques alimentàries des de l'escola.
L'audio de la conferència:
