El Consell de Govern de la Universitat de València ha aprovat aquest dimarts atorgar el doctorat ‘honoris causa’ a la historiadora de la ciència Londa Schiebinger, professora a Stanford i destacada promotora de l’excel·lència de les dones en ciències i enginyeries. El Consell també ha aprovat els reglaments d’Estudis de Postgrau i de Doctorat.

Londa Schiebinger (Lincoln, EAU,1952) és professora d’Història de la Ciència de la Universitat de Stanford. Es va doctorar per Harvard l’any 1984, i és una autoritat internacional sobre la teoria, la pràctica i la història del gènere en ciències. Actualment és membre de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.

En els últims trenta anys, Schiebinger ha analitzat el que anomena les tres “solucions”: Augmentar el nombre de dones que participen en ciència i enginyeria; promoure la igualtat de gènere en les carreres a través del canvi estructural en les organitzacions de recerca; i estimular l’excel·lència en ciència i tecnologia mitjançant la integració de l'anàlisi de sexe i gènere en la recerca.
Com a resultat d’aquest treball, va ser contractada per a dirigir l’Institut Clayman de la Investigació de Gènere de la Universitat de Stanford. 

A més dels seus treballs dedicats a les relacions entre ciència i gènere, Londa Schiebinger ha desenvolupa amb Robert Proctor tota una sèrie d'estudis del que anomenen "agnotologia", és a dir, la producció deliberada de desconeixement, normalment per tal de garantir la persistència de discriminacions (per raons de gènere, socioeconòmiques, ètniques, etc.) o per evitar els danys col·laterals que la recerca en determinades àrees pot produir als interessos dels poderosos (per exemple, la relació entre tabac i càncer, davant la industria tabaquera, segons el famós estudi de Proctor). Londa Schiebinger és també una historiadora de les relacions colonials dins del món atlàntic, particularment els aspectes relatius a la botànica i la matèria mèdica, on també ha aplicat els anteriors conceptes ja esmentats.

Els treballs de Londa Schiebinger són habitualment emprats dins dels cursos de màster i doctorat impartits per l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència "López Piñero". També es fan servir les seves obres a la I Matinal d'Història de la Ciència dedicada a "Ciència, Història i Gènere".

Les seves principals obres poden consultar-se a la biblioteca de l'Institut:

• The mind has no sex?: women in the origins of modern science / Londa Schiebinger Cambridge (MA) : Harvard University, 1991 - trad. cast.   ¿Tiene sexo la mente?; traducción María Condor Madrid: Cátedra, 2004.
• Feminism in twentieth-century science, technology, and medicine / edited by Angela N.H. Creager, Elizabeth Lunbeck & Londa Schiebinger Chicago : University of Chicago Press, 2001
• Agnotology : the making and unmaking of ignorance / edited by Robert N. Proctor and Londa Schiebinger Stanford, California : Stanford University Press, cop. 2008
• Colonial botany : science, commerce, and politics in the early modern world / edited by Londa Schiebinger and Claudia Swan Philadelphia : University of Pennsylvania Press, 2005
• Plants and empire: colonial bioprospecting in the Atlantic World / Londa Schiebinger Cambridge, Massachusetts : Harvard University Press, 2004