“Sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "Estudis"

Poder i fragilitat de l’olfacte en laboratoris i tribunals del segle XIX a Europa.

A la fi de 1851, un grup de prestigiosos metges forenses van ser requerits per un jutge francès per a realitzar un informe pericial. Es tractava d’analitzar unes taques de sang trobades en un soterrani on es podria haver perpetrat un cruel assassinat. Se’ls demanava que informessin si la sang era d’origen humà o animal. L’acusada afirmava que les taques procedien de la sang de cabra que havia emprat dies enrere per a aclarir vi, una pràctica que era comuna en zones rurals. El fiscal pensava, per contra, que les taques eren de sang procedent de la víctima, per la qual cosa la confirmació del seu origen humà era clau per a obtenir una prova inculpatòria decisiva.

Els experts van seguir un mètode introduït dues dècades abans per Jean-Pierre Barruel (1780-1838), el famós director del laboratori de química de la Facultat de Medicina de París. El mètode consistia a prendre mostres de la sang, col·locar-les en un tub d’assaig i afegir unes gotes d’àcid sulfúric per a provocar el despreniment d’una aroma peculiar. Segons Barruel, un nas entrenat podia distingir l’olor característica de l’animal al qual pertanyia la sang. Afirmava poder diferenciar l’olor de la sang d’homes i dones. Fins i tot saber el color de cabell de l’individu! El seu sorprenent mètode va causar polèmica quan es va presentar en 1828, però es va aplicar en diversos judicis entre 1830 i 1850.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/lolor-de-la-sang/