Subprojecte de la Universitat de València: ALERTA SANITÀRIA I AJUDA ALIMENTÀRIA INTERNACIONAL

Grup de recerca SANHISOC/ Health in Society (www.sanhisoc.es)

Institut Interuniversitari López Piñero

Línies de desenvolupament del projecte “Alerta sanitària i ajuda alimentària internacional

a) "Alarmes sanitàries i fam. La resposta internacional" (Coordina: Josep L. Barona-Vilar. Col·labora: Kari Tove Elbvakken University of Bergen i Joan Lloret Pastoer (UVEG)

- Lluita contra les grans epidèmies que amenaçaven Europa després de la Gran Guerra

- La conferència sanitària internacional de 1922

- Polítiques alimentàries i diplomàcia internacional: Rockefeller Foundation, League of Nations i el cas del Japó.

- Informes internacionals sobre les epidèmies a Europa, incloent-hi la intervenció sanitària internacional a Polònia, Rússia i Ucraïna, i les campanyes contra el tifus a Lituània i Polònia després de la II Guerra Mundial

- Ajuda sanitària a la infància i als refugiats a la Guerra d'Espanya i la II Guerra Mundial

- Alarma internacional davant l'expansió de malalties venèries

- Ajuda alimentària internacional contra la fam i gestió mundial d'aliments: l'UNRRA

b) Regulació internacional de productes tòxics (Coordina: Ximo Guillem-Llobat. Col·labora: Mar Cuenca Lorente)

La controvèrsia que va generar el DDT als inicis de la segona meitat del segle XX a partir de la publicació de Primavera Silenciosa de Rachel Carson va donar lloc a un bon nombre d'obres que han abordat l'estudi històric de la regulació del DDT. La de Thomas Dunlap del 1981 és canònica per a la història ambiental. Altres, més recents, han tractat la controvèrsia sobre el DDT: David Kinkela (2011) i Frederick Rowe Davis (2014), centrades en el context dels Estats Units. Sabine Clarke ha analitzat el cas britànic i Nathalie Jas s'ha interessat pel cas francès. No obstant això, encara hi ha una manifesta manca d'estudis sobre el desenvolupament de la controvèrsia en el context de les institucions internacionals.

Alguns protagonistes dels debats a les institucions internacionals, com el suec Rune Lönngren, han publicat treballs, cosa que constitueix un bon punt de partida per a un estudi des de la història de la ciència. En aquest projecte desenvolupem aquest estudi centrant-nos en el període que va des del 1949, any de la primera reunió del WHO Expert Committee on Insecticides fins a la seua prohibició als Estats Units d'Amèrica el 1972. A l'estudi analitzem el DDT i la seua toxicitat com a fenomen sociomaterial complex i considerem amb especial atenció les diverses percepcions del risc associat al DDT en institucions com l'OMS, FAO i OIT, i per tant com a risc per a la salut pública, la sostenibilitat de la pràctica agrícola i la salut laboral.

c) Diftèria i tètanus en temps de crisi sanitària: estandardització, investigació i aplicació del sèrum i la vacuna a Espanya (1914-1948) (Coordina: Mª José Báguena; col·labora: Rafaela Domínguez)

El nostre estudi té com a objectiu principal analitzar la investigació, producció, distribució i administració del sèrum i la vacuna de la diftèria i el tètanus a Espanya i identificar els factors científics, polítics i econòmics que van intervenir en aquest procés, amb especial atenció als efectes produïts per la Guerra Civil.

Com a objectius específics s'analitza:

- el paper dels laboratoris públics i privats en la investigació i fabricació dels sèrums i les vacunes, especialment l'Institut Nacional de Sanitat i els laboratoris THIRF, IBYS, Llorente i Ferrán.

- la feina del servei de diftèria de l'Institut d'Higiene d'Alfons XIII.

- el seguiment a Espanya del sistema internacional d'estandardització per a sèrums terapèutics afavorit per l'Organització d'Higiene de la Societat de Nacions i les relacions amb l'Institut Estatal de Serologia de Copenhaguen.

- la formació dels bacteriòlegs espanyols a l'Institut Pasteur, el Robert Koch i el Rockefeller de Recerca mèdica en preparació de sèrums i vacunes mitjançant beques de la JAE i de la Fundació Rockefeller.

d) Ajuda farmacèutica a la Guerra Civil Espanyola i la postguerra (Coordina: Rafaela Domínguez; participa: M.J. Báguena)

S'analitzen els medicaments que van formar part de l'ajuda sanitària de l'Alemanya d'Adolf Hitler al general Franco durant el període 1936-1942. També les patents que es van inscriure al registre durant la Guerra Civil espanyola, tenint en compte que la filial espanyola del consorci IG Farben va proporcionar medicaments i sèrums Bayer a la població i les tropes franquistes, especialment, preparats a base d'insulina (acta de la Junta extraordinària del consell d'administració de la Química Comercial i Farmacèutica, SA de 25-5-1938, celebrada a Sevilla). La qüestió a dilucidar és una anàlisi més detallada dels medicaments per desvetllar el desenvolupament de la col·laboració farmacèutica entre l'Espanya nacionalista i l'Alemanya nazi. Sobre les filials espanyoles del consorci IG Farben, hi ha documentació a l'arxiu històric de l'empresa Bayer i en tenim informació fins al 1949.

Una altra font d'informació és la relació d'especialitats farmacèutiques que van ser inscrites per comercialitzar-se al territori espanyol (1919-35), que es va publicar a Índex alfabètic dels registres sanitaris efectuats fins al 30-6-1935, i que van ser publicats pel Ministeri de Treball, Justícia i Sanitat. De tots ells hi ha el número de registre a l'Arxiu General de l'Administració (Alcalá de Henares). S'hi analitza la documentació d'AGA i l'arxiu històric de Bayer per recopilar informació sobre un període posterior, a més de verificar la documentació durant els anys 1936-1949.

Desenvolupa el projecte