L'objectiu general de MUSAUPOL és estudiar els règims de coproducció de la cultura científica i tecnològica al museu i l'aula, i de la societat civil i l'esfera política, en el marc de la Transició a Espanya, com a procés de canvi polític des de la dictadura franquista cap a una nova institucionalitat democràtica. Això implica analitzar les relacions entre els règims polítics, els règims d'exhibició de la ciència i la tecnologia i la transformació de les pràctiques pedagògiques i comunicatives en l'ensenyament i la divulgació de les ciències, així com estudiar el paper de la cultura científica i tecnològica en la reconfiguració de les polítiques culturals, les pràctiques socials i finalment el canvi polític a la Transició espanyola.

La historiografia general sobre la Transició espanyola ha configurat un camp d'estudi no limitat a la història política, que abasta l'economia, la mobilització i la desmobilització social, les elits, els mitjans de comunicació, els intel·lectuals, els moviments universitaris, l'administració pública, la cultura, els nacionalismes, les relacions internacionals, la violència, o la mateixa escriptura de la història d'altres períodes. Com a signe de maduresa historiogràfica, els darrers anys la Transició s'ha convertit en un objecte historiogràfic en disputa, condicionat per l'impacte que aquest període tan recent i complex té en el present. En els darrers anys s'ha posat especial èmfasi en el paper de la cultura i la seva centralitat per entendre el procés de transició a la democràcia. S'han desenvolupat investigacions sobre camps i actors culturals com el cinema, la literatura, les editorials, la premsa, els intel·lectuals, la contracultura i les polítiques culturals i educatives. Tot i això, l'atenció prestada a la ciència i la tecnologia encara és limitada i contrasta amb la rellevància de les aportacions d'aquesta disciplina a l'estudi d'altres períodes de la història d'Espanya. La literatura és més gran en el camp de la història de la medicina, amb alguns projectes de recerca ja madurs, juntament amb algunes tesis doctorals desenvolupades en el context institucional de MUSAUPOL, que apunten la direcció a seguir per consolidar una aportació rellevant de la història de la ciència i la tècnica als estudis sobre la Transició.

La ciència va ser considerada com una força essencialment democratitzadora per autors clàssics com Robert Merton i apareix representada d'aquesta guisa a la majoria de discursos polítics des de la Guerra Freda fins a l'actualitat. En la investigació dels mecanismes de producció del coneixement científic, Thomas Kuhn va assenyalar el caràcter autoritari i dogmàtic del procés d'aculturació en la producció de la ciència i les seves comunitats disciplinars i professionals. Per la seva banda, filòsofs com Lewis Mumford o Jacques Ellul van oferir una mirada més crítica del paper polític de la tecnologia, que contrasta amb la ingenuïtat de les concepcions progressivistes, desenvolupistes i tecnodeterministes culturalment comuns. Al llarg del segle XX, la ciència i la tecnologia han estat un recurs cultural inestimable en la construcció des de dalt de l'ordre polític. Però també tenen la capacitat d'articular des de baix societats civils robustes mitjançant el foment de la participació democràtica.

El problema de fons de la Transició requereix mirades i aproximacions interdisciplinàries com les que proposa MUSAUPOL. El projecte planteja analitzar per a una sèrie de casos paradigmàtics el fenomen de coproducció de la ciència i la tecnologia d'una banda i la societat i la política de l'altra. MUSAUPOL dialoga amb l'aproximació crítica als estudis culturals que entén les relacions entre la “cultura” i la societat a partir de l'anàlisi detallada de les formes en què les xarxes d'institucions concretes (escoles i museus, entre d'altres) operen i tenen efectes polítics com a tècniques de govern en una determinada societat.

Per tal d’analitzar ruptures i continuïtats, l'abast cronològic del projecte abasta tres períodes diferenciats: el tardofranquisme (1962-1975), la Transició (1975-1982) i els anys de consolidació del sistema democràtic (1980-1992). Així com 5 objectius específics:

1. Crisi i revolució de la ciència-text a la Transició (1962-1992)

2. Tecnologies d'ensenyament: Kits didàctics, indústria de precisió, comerç i apropiació pedagògica de les ciències experimentals a la Transició (1962-1982)

3. Tècnica i aprenentatge: Psicopedagogia, instrucció programada i didàctica de les ciències (1962-1992)

4. Tecnologia, nacionalisme i conflicte social: museïtzació i patrimonialització de la tecnologia a Barcelona (1977-1992)

5. Museus de ciències naturals en transició: ciència, política i cultura en la construcció de la Barcelona pre-olímpica (1975-1992)

Desenvolupa el projecte