Aquest projecte es divideix en tres nuclis connectats que desenvolupen diverses estratègies, des de estudis de cas fins a revisions globals i anàlisis exploratòries.

1.1. Pedagogia i Guerra Freda: Física, Democràcia i Innovació Educativa a Europa i les Amèriques (1945-1975)

Una nova història social de la configuració de la física en la Guerra Freda, construïda a partir d’una anàlisi interdisciplinària, comparada i internacional

de diversos projectes d’innovació pedagògica en l’ensenyament de les ciències en les Amèriques i Europa entre el final de la Segona Guerra Mundial i les reformes universitàries de mitjans dels anys 70. Tres estudies de cas (Physical Science Study Committee, Harvard Project Physics, Nuffield Physics) en diversos contexts nacionals que exemplifiquen diferents cultures pedagògiques, científiques i polítiques i processos internacionals de co-construcció del coneixement (EEUU, Mèxic, Colòmbia, Brasil, Espanya, RU, França).

El projecte té un èmfasi especial en la política internacional i el paper d’Amèrica Llatina i Europa com camps d’experimentació per a la innovació educativa i científica. També pretén contribuir a una nova perspectiva panoràmica de la física, que considera el paper de les reformes pedagògiques al segle XX, en la seva formació disciplinària. Ofereix una anàlisi genuïnament internacional de com viatja i es tradueix el coneixement educatiu, i de com l’economia i la política intersequen amb l’ensenyament de les ciències en els temps moderns.

1.2. Passat i Present de les Tecnologies Educatives

Les dècades de 1960 i 1970 foren un període clau per al sorgiment de noves tecnologies de l’educació com el cinema, la televisió, els manuals d’instrucció programada, màquines d’ensenyament, computadores i programes informàtics. Actualment, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són un element essencial en les polítiques de desenvolupament i discursos de qualsevol estat nació.

L’aplicació dels ordinadors a l’educació ha assolit un paper fonamental en les darreres dècades, i Amèrica Llatina ha sigut una regió clau com a camp d’experimentació de projectes tecno-educatius. Sovint una perspectiva reduccionista de les TIC les considera com a sinònim de ordinadors. Tanmateix, hi ha nombroses i variades tecnologies que han intervingut en la pràctica pedagògica des del segle XIX, com per exemple pissarres, llibres de text, quaderns d’apunts, pòsters, models tri-dimensionals, instruments científics, laboratoris, museus, llanternes màgiques, pel.lícules, radio, o manuals d’instrucció programada.

La literatura sobre TIC, que ha crescut considerablement en anys recents es caracteritza per un marcat to triomfalista, que sovint presenta les TIC com una solució per a tots els problemes fonamentals de la nostra societat i escoles. Però hi ha també un cert nombre de treballs emergents que analitzen críticament els avantatges i inconvenients de casos d’implementació de TIC en contexts educatius.

Hi ha un ample camp d’indagació per desenvolupar una perspectíva crític-constructiva del paper de les TIC en l’educació a nivell global, que també permetria una comprensió més madura que aprofités les virtuts d’una perspectiva històrica d’aquestes tecnologies contemporànies. Aquest projecte vol construir aquesta perspectiva a travès d’un esforç panoràmic de recuperació, revisió i anàlisi de literatura primària i secundària amb l’objectiu d’establir els fonaments d’un projecte de recerca més ample i la formulació de projectes específics al voltant de casos exemplars, començant pels primers desenvolupaments als anys 60 i projectant els resultats de l’anàlisi històrica en la discussió de situacions i polítiques actuals de TIC en les regions llatinoamericana i europea.

1.3. Fonaments de la Psicologia Educativa

Els projectes pioners de renovació pedagògica desenvolupats en la dècada de 1950 contribuïren a crear noves eines i àrees de disseny i pràctica educativa, entre els quals el sorgiment d’una especialització aplicada a l’educació dins del camp de la psicologia. En aquest context, s’introduiren noves tècniques d’avaluació, modes de treball i coneixement i institucions públiques i privades de gran calibre dedicades a desenvolupar-los.

Aquest projecte aborda de manera ampla la qüestió de com sorgí la psicologia educativa i com es configurà com un camp de coneixement definit amb un paper fonamental en la configuració de la pràctica educativa i els projectes de reforma per millorar les pràctiques pedagògiques modernes.

Encara que en alguns països la psicologia educativa ha assolit l’estatus d’una disciplina amb suport institucional representat per departaments o centres de recerca ben definits, en general aquesta denominació inclou una gran varietat de nuclis de treball i pràctica en l’encreuament de la psicologia i l’educació amb elements teòrics i aplicats. Malgrat els esforços en molts països per definir i organitzar la psicologia educativa com una manera d’enfortir una eina fonamental per a la comprensió i progrès de les pràctiques pedagògiques, el treball en aquesta àrea està sovint aïllat en nínxols disciplinaris.

L’objectiu d’aquest projecte és explorar la configuració de la psicologia educativa contemporània identificant les tendències investigadores en la psicologia de l’educació, les aproximacions teòriques que han guiat l’acció dels psicòlegs educatius, individus i institucions pioneres, visions sobre la psicologia educativa des de la perspectiva dels diversos actors involucrats, el paper dels psicòlegs educatius en alguns contexts nacionals escollits, i les perspectives de desenvolupament d’aquest camp professional i disciplinari.

Desenvolupa el projecte