Logo de la Universitat de València Logo Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions Logo del portal

SILKNOW reuneix el patrimoni de la seda en un repositori digital i recupera tècniques en desús

  • 11 de novembre de 2021
Image de la noticia

El projecte SILKNOW de la Universitat de València, coordinat pel grup ARTEC de l'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (IRTIC) junt amb el Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història, ha finalitzat després de més de tres anys de desenvolupament. La iniciativa s'ha consolidat en un repositori digital, ADASilk, amb accés a al voltant de 40.000 entrades sobre objectes, tècniques de teixit, incloses les que ja no s'empren; materials i motius decoratius vinculats a la seda, mapes espaciotemporals que els situen en dates i llocs concrets, a més d'un teler virtual que reprodueix l'estructura interna dels teixits.

Desenvolupada en el marc del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea a través del Repte Social 6, “Europa en un món canviant: societats inclusives, innovadores i reflexives”, l'objectiu de l'acció és “rescatar i posar en valor el patrimoni de la seda a Europa”, indica la responsable de la gestió tècnica del projecte del grup ARTEC, Cristina Portalés.

“El rescat d'aquest patrimoni té impacte en l’àmbit europeu, ja que ‘la ruta de la seda’ a aquesta escala és una gran desconeguda”, explica Portalés. “És cert que ací tenim les Falles, gràcies a les quals aquesta herència cultural continua viva a través d’elements artesanals com els tratges de fallera”, afegeix; per això, “és especialment rellevant a València que puguem documentar bé les tècniques de teixit”.

El grup ARTEC ha col·laborat en el desenvolupament de la web, a la qual han contribuït les bases de dades de 20 museus i que incorpora un inventari de termes utilitzats per a representar conceptes, un tesaurus multilingüe, del patrimoni seder. A més, ha concentrat gran part dels seus esforços en la visualització en 3D en dur a terme mapes espaciotemporals amb els quals es pot interactuar en temps real i que indiquen les característiques dels teixits que es busquen, situant-los en un lloc i uns anys concrets.

Així mateix, l'equip de l’IRTIC ha dissenyat un teler virtual. Si la seda és patrimoni tangible, aquesta eina “permet rescatar el patrimoni intangible, és a dir, les tècniques amb la qual s'elaborava aquest material”, assenyala Portalés. “Són processos manuals”, apunta, “que els telers actuals no duen a terme”.

L'eina permet als usuaris utilitzar diferents tècniques de teixiduria per a una imatge determinada, triar entre diferents colors de fils i navegar a través del model virtual, de manera que puguen produir-se models impresos en 3D. Això permet descobrir i subratllar la importància de la complexitat artística i artesanal de la seda.

Junt amb la Universitat de València, les entitats Centre National de la Recherche Scientifique - Lyon 2, Universita Degli Studi di Palermo, GARIN 1820 S.A., Institut Jozef Stefan, Gottfried Wilhelm Leibniz Universitaet Hannover, Monkeyfab, EURECOM, i l’Instituto Cervantes han participat en SILKNOW.

D'aquesta manera, la iniciativa contempla activitats relacionades amb l'educació, les indústries creatives i tèxtils. Així, finalitza un projecte iniciat a l'abril de 2018 i avaluat positivament per la Comissió Europea a l'octubre de 2021.

També a:

Parc Científic

Universitat de València

Imatges: