Resultats de la cerca67 resultats
-
Relació entre la interfície treball-família dels progenitors i les dificultats de salut mental dels fills: un model de mediació a través de la psicopatologia parental i l'exercici dels rols familiars.
Boris E Cendales, Mario H Gonzalez, Sergio A Useche, Pedro N Valbuena, Yamile A Montenegro, Luis Montoro
(2025). ArticleSAGE Open. Num.Vol. 15, Núm. 4
Aquest estudi investiga si la interfície treball-família (Work-Family Interface, WFI) afecta les dificultats de salut mental dels fills a través de l'exercici dels rols familiars i de la psicopatologia dels progenitors, utilitzant una mostra de 444 pares i mares biològics amb fills d'entre 4 i 17 anys. Les anàlisis de trajectòries basades en models d'equacions estructurals (SEM) indiquen que el malestar psicològic dels progenitors i l'exercici dels rols familiars actuen com a mediadors totals en la relació entre la interfície treball-família i les dificultats de salut mental dels fills. Els resultats donen suport al disseny d'intervencions organitzatives i familiars orientades a...
Aquest estudi investiga si la interfície treball-família (Work-Family Interface, WFI) afecta les dificultats de salut mental dels fills a través de l'exercici dels rols familiars i de la psicopatologia dels progenitors, utilitzant una mostra de 444 pares i mares biològics amb fills d'entre 4 i 17 anys. Les anàlisis de trajectòries basades en models d'equacions estructurals (SEM) indiquen que el malestar psicològic dels progenitors i l'exercici dels rols familiars actuen com a mediadors totals en la relació entre la interfície treball-família i les dificultats de salut mental dels fills. Els resultats donen suport al disseny d'intervencions organitzatives i familiars orientades a afavorir l'equilibri entre les responsabilitats laborals i familiars, ja que els seus beneficis poden transmetre's dels progenitors treballadors als seus fills mitjançant la millora de l'entorn familiar.
Llegir més Ocultar DOI: 10.1177/21582440251380937 -
Quins factors poden agreujar l'ansietat i la depressió després d'un sinistre de trànsit? Un estudi retrospectiu basat en models d'equacions estructurals (SEM)
Navid Nadimi, Fariborz Mansourifar, Abbas Sheykhfard, Sergio A Useche
(2025). ArticleTransportation Research Part F: Traffic Psychology and Behaviour. Num.Vol. 114, p.741-757
Els sinistres de trànsit constitueixen una de les principals causes de mort no natural i representen una càrrega important tant des del punt de vista econòmic com per als sistemes sanitaris. Entre les persones supervivents, els problemes de salut mental i la disminució de la qualitat de vida s'han associat de manera consistent amb l'experiència d'haver patit un sinistre. Diversos estudis han posat de manifest que els símptomes d'ansietat i depressió són freqüents en estes persones. No obstant això, la literatura científica ha prestat poca atenció als factors individuals que modulen el desenvolupament d'estes conseqüències psicosocials després del sinistre i a la contribució relativa de...
Els sinistres de trànsit constitueixen una de les principals causes de mort no natural i representen una càrrega important tant des del punt de vista econòmic com per als sistemes sanitaris. Entre les persones supervivents, els problemes de salut mental i la disminució de la qualitat de vida s'han associat de manera consistent amb l'experiència d'haver patit un sinistre. Diversos estudis han posat de manifest que els símptomes d'ansietat i depressió són freqüents en estes persones. No obstant això, la literatura científica ha prestat poca atenció als factors individuals que modulen el desenvolupament d'estes conseqüències psicosocials després del sinistre i a la contribució relativa de cadascun d'ells. Per això, l'objectiu principal d'este estudi va ser analitzar l'efecte de diferents factors sobre dos dels principals resultats psicològics negatius autoinformats després d'un sinistre viari: l'ansietat i la depressió. L'estudi es va dur a terme amb una mostra de 239 persones que havien patit pèrdues econòmiques importants o lesions físiques no mortals com a conseqüència d'un sinistre de trànsit. Dins del model d'equacions estructurals emprat, la gravetat del sinistre va mostrar un efecte positiu i significatiu sobre la intensitat dels símptomes d'ansietat després del sinistre. Pel que fa als nivells previs d'ansietat i depressió, estos es van veure influïts de manera significativa tant per les condicions físiques informades retrospectivament com pels nivells d'ansietat i depressió existents abans del sinistre. A més, tant els nivells previs de depressió com els nivells d'ansietat després del sinistre van destacar com a predictors significatius dels nivells de depressió posteriors al sinistre. Este estudi suggereix que els sinistres de trànsit tenen un impacte significatiu sobre els nivells autoinformats d'ansietat i depressió. Des d'una perspectiva aplicada, els resultats posen de manifest la necessitat de prestar una major atenció a la salut mental de les persones supervivents després d'un sinistre, atesa la major prevalença d'estos trastorns en este col·lectiu i la seua possible coexistència amb altres comportaments perjudicials o amb una disminució de la qualitat de vida.
Llegir més Ocultar DOI: 10.1016/j.trf.2025.06.027 -
Presència de l'humor en la publicitat sobre el trànsit i la seguretat viària: prevalença i efectivitat percebuda.
Mireia Faus; Cesáreo Fernández; Francisco Alonso; Cristina Esteban
(2025). ArticleVivat Academia. Num.Núm. 158
Introducció: L'humor és una estratègia de comunicació que s'utilitza habitualment en la publicitat comercial, però també en anuncis de caràcter social o de salut pública, per la seua capacitat de captar l'atenció i connectar emocionalment amb l'audiència. A Espanya, els anuncis sobre trànsit i seguretat viària han recorregut en diverses ocasions a l'humor. Metodologia: L'estudi analitza les campanyes emeses per la Direcció General de Trànsit des de 1960 amb l'objectiu d'identificar la prevalença de l'ús de l'humor en els seus espots, i aplica un qüestionari a 403 persones per a analitzar-ne el record i la percepció d'eficàcia. Resultats: Només 13 campanyes complien els criteris...
Introducció: L'humor és una estratègia de comunicació que s'utilitza habitualment en la publicitat comercial, però també en anuncis de caràcter social o de salut pública, per la seua capacitat de captar l'atenció i connectar emocionalment amb l'audiència. A Espanya, els anuncis sobre trànsit i seguretat viària han recorregut en diverses ocasions a l'humor. Metodologia: L'estudi analitza les campanyes emeses per la Direcció General de Trànsit des de 1960 amb l'objectiu d'identificar la prevalença de l'ús de l'humor en els seus espots, i aplica un qüestionari a 403 persones per a analitzar-ne el record i la percepció d'eficàcia. Resultats: Només 13 campanyes complien els criteris d'inclusió (11,1 % del total). Els participants perceben l'humor com una tècnica poc efectiva en comparació amb estratègies basades en l'impacte i el realisme, i mostren un baix nivell de record de les campanyes d'aquesta tipologia. Discussió: Aquest baix record podria estar relacionat amb l'ús de metàfores, ironia o exageració dins d'un to amable que no ha aconseguit calar entre l'audiència. Conclusions: Es recomana dur a terme una avaluació sistemàtica de les campanyes per a analitzar l'efectivitat de les estratègies de comunicació emprades.
Llegir més Ocultar DOI: 10.15178/va.2025.158.e1628 -
Rols de gènere en la mobilitat sostenible: exploració de les intencions d'adopció dels patinets elèctrics en un país en desenvolupament mitjançant un marc integrat TPB-UTAUT.
Abbas Sheykhfard, Nima Dadashzadeh, Fengxiang Qiao, Mehdi Azimi, Sergio A Useche
(2025). ArticleSustainable Futures. Num.Vol. 9, p. 100671
Tot i que el coneixement sobre la influència de determinants demogràfics, com ara l'edat i els ingressos, en les tendències d'adopció de la micromobilitat ha augmentat en els darrers anys, encara existeix un buit en la literatura pel que fa al paper del gènere. Per això, aquest estudi té com a objectiu examinar un conjunt de determinants que poden influir en la intenció conductual d'adoptar sistemes compartits de patinets elèctrics (e-scooters) entre persones que actualment no en són usuàries, posant un èmfasi especial en les diferències de gènere. Amb aquesta finalitat, es va dur a terme una enquesta en línia que va obtenir 449 respostes completes de residents de Babol (Iran). Una...
Tot i que el coneixement sobre la influència de determinants demogràfics, com ara l'edat i els ingressos, en les tendències d'adopció de la micromobilitat ha augmentat en els darrers anys, encara existeix un buit en la literatura pel que fa al paper del gènere. Per això, aquest estudi té com a objectiu examinar un conjunt de determinants que poden influir en la intenció conductual d'adoptar sistemes compartits de patinets elèctrics (e-scooters) entre persones que actualment no en són usuàries, posant un èmfasi especial en les diferències de gènere. Amb aquesta finalitat, es va dur a terme una enquesta en línia que va obtenir 449 respostes completes de residents de Babol (Iran). Una vegada recopilades les dades, es va desenvolupar un marc teòric integrat mitjançant la combinació de constructes procedents de la Teoria del Comportament Planificat (TPB, Theory of Planned Behavior) i de la Teoria Unificada de l'Acceptació i Ús de la Tecnologia (UTAUT, Unified Theory of Acceptance and Use of Technology). Les dades es van analitzar mitjançant una Anàlisi Factorial Confirmatòria (CFA, Confirmatory Factor Analysis). Els resultats mostren que el control conductual percebut, les normes subjectives (relacionades amb la influència dels iguals i dels mitjans de comunicació), el valor percebut i la preocupació pel medi ambient exerceixen una influència positiva sobre la intenció declarada d'utilitzar patinets elèctrics compartits. Per contra, el risc percebut presenta una influència significativa i negativa sobre aquesta intenció, un efecte que es manté de manera consistent en ambdós gèneres. A més, la predisposició a compartir no va resultar ser un predictor significatiu de la intenció d'utilitzar aquest tipus de vehicle. Aquestes troballes aporten informació rellevant per al disseny d'estratègies orientades a fomentar l'ús d'aquest mode de transport sostenible, afavorint la inclusió social mitjançant intervencions adaptades a les necessitats específiques de cada gènere, una de les principals contribucions d'aquest treball. Així mateix, l'estudi proporciona una millor comprensió dels factors que condicionen l'adopció dels sistemes compartits de patinets elèctrics, contribuint al desenvolupament d'intervencions més eficaces i inclusives dirigides a diversos segments d'usuaris.
Llegir més Ocultar DOI: 10.1016/j.sftr.2025.100671 -
L'ascens del «motorista tecnològic»: exploració dels factors predictors de les distraccions digitals en els desplaçaments amb motocicleta
Sergio A. Useche; Ignacio Lijarcio; Luis Montoro
(2025). ArticleRevista Iberoamericana de Psicología y Salud. Num.Vol. 16, Núm. 2, pp. 44-60
Antecedents i objectiu La creixent integració de les tecnologies digitals en la vida quotidiana ha introduït nous desafiaments per a la seguretat viària, especialment entre les persones que es desplacen habitualment amb motocicleta. Este estudi analitza els factors individuals, els relacionats amb la seguretat viària i els factors psicosocials del treball com a predictors de les distraccions provocades per la tecnologia entre els motoristes. Mètode A partir d'una mostra de 736 persones usuàries de vehicles motoritzats de dos rodes (PTW) que utilitzen la motocicleta per als seus desplaçaments quotidians, es van analitzar les diferències segons el gènere en les vies que condueixen a...
Antecedents i objectiu La creixent integració de les tecnologies digitals en la vida quotidiana ha introduït nous desafiaments per a la seguretat viària, especialment entre les persones que es desplacen habitualment amb motocicleta. Este estudi analitza els factors individuals, els relacionats amb la seguretat viària i els factors psicosocials del treball com a predictors de les distraccions provocades per la tecnologia entre els motoristes. Mètode A partir d'una mostra de 736 persones usuàries de vehicles motoritzats de dos rodes (PTW) que utilitzen la motocicleta per als seus desplaçaments quotidians, es van analitzar les diferències segons el gènere en les vies que condueixen a les distraccions digitals mitjançant models d'equacions estructurals (SEM) i models d'equacions estructurals multigrup (Multi-Group SEM). Resultats Els motoristes més jóvens, aquells amb una major tendència a la recerca de sensacions i els que participen en altres comportaments de risc presenten nivells més elevats de distracció provocada per la tecnologia. La tensió laboral (job strain) va resultar un predictor important d'estes distraccions, mentre que un millor equilibri entre la vida laboral i la personal actuava com a factor protector. A més, la recerca de sensacions i la percepció del risc van tindre una influència més gran entre els homes, mentre que, en el cas de les dones, la longitud dels trajectes quotidians amb motocicleta va emergir com un predictor més rellevant. Conclusions Els resultats posen de manifest la necessitat de desenvolupar intervencions sensibles a les diferències de gènere per a reduir les distraccions derivades de l'ús de la tecnologia durant els desplaçaments amb motocicleta.
Llegir més Ocultar DOI: 10.70478/rips.2025.16.06 -
Criança «en moviment»? Els desplaçaments actius a l'escola estan relacionats amb el benestar dels progenitors i el rendiment acadèmic dels fills.
Elisa Alfaro, Eliseo Valle, Raquel Valle-Escolano, Sergio A Useche
(2025). ArticleWellbeing, Space and Society. Num.Vol. 8, p. 100271
Introducció En els darrers anys, s'ha prestat una atenció creixent a la creació d'«entorns actius» en diferents àmbits de la vida quotidiana. Dos dels contextos més rellevants en aquest sentit són l'escola i el transport. Per tant, analitzar els desplaçaments escolars realitzats mitjançant modes de mobilitat activa o lenta pot aportar informació valuosa sobre la manera en què aquests patrons de desplaçament es relacionen amb indicadors específics del benestar dels progenitors i del rendiment acadèmic dels seus fills. Objectiu Aquest estudi transversal compara un conjunt de variables avalades per la literatura relacionades amb la salut i el benestar dels progenitors i amb el...
Introducció En els darrers anys, s'ha prestat una atenció creixent a la creació d'«entorns actius» en diferents àmbits de la vida quotidiana. Dos dels contextos més rellevants en aquest sentit són l'escola i el transport. Per tant, analitzar els desplaçaments escolars realitzats mitjançant modes de mobilitat activa o lenta pot aportar informació valuosa sobre la manera en què aquests patrons de desplaçament es relacionen amb indicadors específics del benestar dels progenitors i del rendiment acadèmic dels seus fills. Objectiu Aquest estudi transversal compara un conjunt de variables avalades per la literatura relacionades amb la salut i el benestar dels progenitors i amb el rendiment acadèmic dels fills —concretament, l'índex de massa corporal, la satisfacció amb la vida, la satisfacció amb el desplaçament, l'estrés associat als desplaçaments i la qualificació acadèmica mitjana dels fills— utilitzant dades de progenitors residents a Espanya classificats segons el tipus de transport utilitzat per als desplaçaments escolars: mobilitat activa (a peu o amb bicicleta), transport privat motoritzat o transport públic. Mètode Per a aquest propòsit, l'estudi va utilitzar la informació proporcionada per una mostra de 542 pares, mares o tutors legals residents a Espanya (edat mitjana = 37,7 anys; 59 % dones) que acompanyaven regularment els seus fills a l'escola i els recollien. Tots els participants van completar un qüestionari electrònic destinat a avaluar les cinc variables de resultat esmentades anteriorment. Resultats Es van identificar diferències rellevants entre els tres grups de desplaçament, especialment pel que fa a l'estrés associat als trajectes, la satisfacció amb el desplaçament i el benestar subjectiu. També es van observar diferències significatives entre els grups en la satisfacció amb la vida, l'índex de massa corporal i el rendiment acadèmic dels fills. Els modes de desplaçament actius es van associar de manera consistent amb resultats més favorables en tots aquests indicadors. Conclusions Aquestes troballes posen de manifest la importància de promoure la mobilitat activa com una opció potencialment beneficiosa per als desplaçaments escolars de les famílies. Tot i que els resultats no permeten establir relacions causals, sí que evidencien patrons que mereixen ser investigats amb més profunditat. Per aquest motiu, es recomana desenvolupar estudis longitudinals i experimentals que permeten comprendre millor els mecanismes subjacents a aquestes associacions i les seues implicacions pràctiques per a les polítiques educatives i de transport.
Llegir més Ocultar DOI: 10.1016/j.wss.2025.100271 -
Adaptació italiana del qüestionari sobre la nomofòbia (No-Mobile-Phone-Phobia Questionnaire): validesa factorial mitjançant la tècnica ESEM i punts de tall basats en la població.
Sergio Traficante, Luigi Tinella, Antonella Lopez, Sergio A Useche, Sjaan Koppel, Giuseppina Spano, Elisabetta Ricciardi, Rosa Napoletano, Andrea Bosco, Alessandro O Caffò
(2025). ArticleEuropean Journal of Investigation in Health, Psychology and Education. Num.Vol. 15, Núm. 8, art. 166
La nomofòbia és un fenomen multifacètic caracteritzat per la por i l'ansietat que experimenten les persones quan se senten desconnectades del seu entorn tecnològic. Aquest estudi contribueix a la validació italiana del Nomophobia Questionnaire (NMP-Q), posant a prova una estructura de quatre factors i establint dades normatives segons l'edat i el gènere a partir d'una mostra de 1.447 participants. Un model ESEM bifactorial amb una solució de quatre factors va mostrar el millor ajust (CFI = 0,95; TLI = 0,94; RMSEA = 0,06). Les puntuacions es van calcular mitjançant percentils, considerant els percentils 80 i 95 com a indicadors, respectivament, de risc i de presència de nomofòbia. Les...
La nomofòbia és un fenomen multifacètic caracteritzat per la por i l'ansietat que experimenten les persones quan se senten desconnectades del seu entorn tecnològic. Aquest estudi contribueix a la validació italiana del Nomophobia Questionnaire (NMP-Q), posant a prova una estructura de quatre factors i establint dades normatives segons l'edat i el gènere a partir d'una mostra de 1.447 participants. Un model ESEM bifactorial amb una solució de quatre factors va mostrar el millor ajust (CFI = 0,95; TLI = 0,94; RMSEA = 0,06). Les puntuacions es van calcular mitjançant percentils, considerant els percentils 80 i 95 com a indicadors, respectivament, de risc i de presència de nomofòbia. Les dones van obtenir les puntuacions més elevades en tots els grups d'edat, mentre que les persones adultes de més edat van presentar els nivells més baixos. Els resultats donen suport a la fiabilitat del NMP-Q i avalen la seua utilització en el context italià.
Llegir més Ocultar DOI: 10.3390/ejihpe15080166 -
Recerca de sensacions i accidents entre ciclistes joves.
Sergio A Useche, Rodrigo Mora, Francisco Alonso, Oscar Oviedo-Trespalacios
(2025). ArticleAccident Analysis & Prevention. Num.Vol. 214, art. 107970
Tot i que els ciclistes joves continuen estant sobrerepresentats en les xifres d'accidents de bicicleta, les accions eficaces per a reduir els seus riscos continuen sent poc estudiades i escassament aplicades, especialment en regions amb una baixa tradició ciclista i una governança feble o fragmentada, com ocorre en la majoria dels països hispànics. Una qüestió emergent d'especial rellevància és la possible influència de trets de personalitat, com ara la recerca de sensacions (sensation seeking, SS), sobre el comportament dels ciclistes joves i els resultats relacionats amb la seua seguretat. Aquest estudi té com a objectiu analitzar les relacions entre la recerca de sensacions, el...
Tot i que els ciclistes joves continuen estant sobrerepresentats en les xifres d'accidents de bicicleta, les accions eficaces per a reduir els seus riscos continuen sent poc estudiades i escassament aplicades, especialment en regions amb una baixa tradició ciclista i una governança feble o fragmentada, com ocorre en la majoria dels països hispànics. Una qüestió emergent d'especial rellevància és la possible influència de trets de personalitat, com ara la recerca de sensacions (sensation seeking, SS), sobre el comportament dels ciclistes joves i els resultats relacionats amb la seua seguretat. Aquest estudi té com a objectiu analitzar les relacions entre la recerca de sensacions, el comportament ciclista i els resultats relacionats amb la seguretat en una mostra de ciclistes joves. Les dades es van recopilar a partir de 945 ciclistes d'entre 18 i 25 anys procedents de cinc països hispànics, els quals van respondre un qüestionari electrònic sobre trets de personalitat i aspectes relacionats amb el ciclisme. Es van identificar associacions significatives entre la recerca de sensacions i els comportaments ciclistes relacionats amb el risc, així com diferències de gènere en la recerca de sensacions, els comportaments ciclistes de risc i les taxes autodeclarades d'accidents de bicicleta, amb valors més elevats en totes les categories entre els homes. Les anàlisis de trajectòries indiquen que la recerca de sensacions prediu els accidents autodeclarats mitjançant la mediació completa de dos tipus de comportaments viaris de risc: els deliberats (infraccions de trànsit) i els no intencionats (errors). Els primers presenten un major efecte explicatiu sobre les xifres d'accidents autodeclarats entre els ciclistes joves. Els resultats d'aquest estudi posen de manifest la necessitat d'abordar qüestions poc investigades, com la recerca de sensacions i les conductes de risc, mitjançant intervencions basades en l'evidència orientades a millorar la seguretat dels ciclistes joves. Aquesta qüestió és especialment rellevant en països amb característiques demogràfiques similars i amb cultures ciclistes encara en fases inicials de desenvolupament.
Llegir més Ocultar DOI: 10.1016/j.aap.2025.107970 -
Per què disminuïx anòmalament l'atenció dels conductors? Una anàlisi experimental de l'efecte de relaxació (slack effect) a les entrades i eixides dels túnels d'autopista
Yongzheng Yang; Zhigang Du; Francisco Alonso; Mireia Faus
(2025). ArticleTransportation Research Part F: Traffic Psychology and Behaviour. Num.Vol. 111, p. 145-161
Este estudi analitza l'efecte de relaxació (slack effect) a les entrades i eixides dels túnels d'autopista i el seu impacte sobre la seguretat viària. Un total de 45 conductors van participar en experiments de conducció en túnels d'autopista, durant els quals es van registrar dades de seguiment ocular (eye tracking). L'anàlisi es va centrar en les variacions dels indicadors al llarg de les diferents zones del túnel i en les relacions entre l'entorn lumínic, l'adaptació visual, la cerca visual i la distribució de l'atenció. Els resultats mostren que, durant el dia a l'eixida del túnel i durant la nit a l'entrada, els canvis d'il·luminació són molt acusats i es produïx l'anomenat efecte...
Este estudi analitza l'efecte de relaxació (slack effect) a les entrades i eixides dels túnels d'autopista i el seu impacte sobre la seguretat viària. Un total de 45 conductors van participar en experiments de conducció en túnels d'autopista, durant els quals es van registrar dades de seguiment ocular (eye tracking). L'anàlisi es va centrar en les variacions dels indicadors al llarg de les diferents zones del túnel i en les relacions entre l'entorn lumínic, l'adaptació visual, la cerca visual i la distribució de l'atenció. Els resultats mostren que, durant el dia a l'eixida del túnel i durant la nit a l'entrada, els canvis d'il·luminació són molt acusats i es produïx l'anomenat efecte de forat blanc (white-hole effect). En estes zones, on el risc de sinistre és elevat, la freqüència de fixacions visuals en les àrees crítiques per a la seguretat disminuïx i l'atenció del conductor es redueix de manera anòmala. Quan l'entorn passa d'unes condicions desfavorables a unes altres de més favorables, apareix un efecte de relaxació (slack effect) provocat per unes expectatives excessivament optimistes del conductor. La combinació d'esta disminució anòmala de l'atenció amb la interferència visual causada per l'efecte de forat blanc pot comprometre greument la seguretat del trànsit als túnels d'autopista.
Llegir més Ocultar DOI: 10.1016/j.trf.2025.03.002 -
Atenció a la bretxa! Diferències de gènere en els factors predictors de la intenció d'ús del transport públic.
Elisa Alfaro, Cristina Marin, Sergio A Useche
(2025). ArticleTransportation Research Part F: Traffic Psychology and Behaviour. Num.Vol. 111, pp. 453-466
Resum Els sistemes de transport públic continuen consolidant-se com un pilar fonamental de la mobilitat urbana sostenible, oferint alternatives a l'ús del vehicle privat i contribuint a reduir la congestió urbana i la contaminació. En aquest context, la transició cap a un ús habitual del transport públic sembla estar influïda per diversos factors. Estudis previs indiquen que les preocupacions relacionades amb la seguretat, la qualitat del servei i el valor ambiental constitueixen predictors clau de la intenció d'utilitzar el transport públic. No obstant això, les diferències de gènere en les intencions i les decisions dels viatgers continuen sent un aspecte poc...
Resum Els sistemes de transport públic continuen consolidant-se com un pilar fonamental de la mobilitat urbana sostenible, oferint alternatives a l'ús del vehicle privat i contribuint a reduir la congestió urbana i la contaminació. En aquest context, la transició cap a un ús habitual del transport públic sembla estar influïda per diversos factors. Estudis previs indiquen que les preocupacions relacionades amb la seguretat, la qualitat del servei i el valor ambiental constitueixen predictors clau de la intenció d'utilitzar el transport públic. No obstant això, les diferències de gènere en les intencions i les decisions dels viatgers continuen sent un aspecte poc estudiat. Objectiu Aquesta investigació té com a objectiu analitzar les diferències de gènere en la intenció d'ús del transport públic, centrant-se en el paper dels factors individuals, psicosocials i relacionats amb el sistema de transport com a predictors estructurals. Mètode L'estudi es basa en dades de 820 persones usuàries del transport públic a Espanya, distribuïdes de manera equilibrada entre homes i dones. Les dades, recollides mitjançant una enquesta electrònica, es van analitzar utilitzant Models d'Equacions Estructurals Multigrup (MGSEM) per a avaluar les diferències de gènere en les relacions entre els predictors identificats en la literatura i la intenció d'utilitzar el transport públic. Resultats Les anàlisis multivariants van revelar diferències significatives entre homes i dones tant en la percepció de les característiques del sistema de transport públic com en la intenció d'utilitzar-lo. Tot i que ambdós grups manifestaren una elevada preocupació per les amenaces a la seguretat, les dones van atorgar una major importància a la contribució del transport públic a la sostenibilitat en les seues decisions de mobilitat. A més, encara que els incentius extrínsecs no van predir de manera significativa la intenció d'ús, la difusió dels beneficis de la sostenibilitat sí que ho va fer en ambdós gèneres, la qual cosa suggereix que una comunicació eficaç pot compensar la manca d'efecte d'aquests incentius a l'hora de promoure l'ús del transport públic. Conclusions Els resultats d'aquest estudi posen de manifest diferències sensibles al gènere pel que fa a preocupacions específiques relacionades amb la seguretat, la qualitat del servei, la inclusió i el valor sostenible del transport públic, així com la diferent influència d'aquests factors sobre els nivells d'utilització. Implicacions per a les polítiques públiques Aquestes troballes reforcen la necessitat de desenvolupar polítiques i actuacions que tinguen en compte les necessitats específiques de cada gènere, amb l'objectiu de millorar l'eficàcia dels sistemes de transport públic i contribuir a l'assoliment dels objectius generals de mobilitat sostenible.
Llegir més Ocultar DOI: 10.1016/j.trf.2025.03.013
