"Tot incorporant tendències historiogràfiques noves, que descarten la separació neta entre la ciència per una banda i la política per l'altra, analitzaré el paper de la química i els químics com agents de contrucció i legitimació de determinades estructures del Franquisme. Mitjançant categories com: "el somni totalitari", "les ambigüitats autàrquiques", "el progrés tecnocràtic" i la "dissidència liberal" i els discursos públics i privats de José María Albareda, Manuel Lora-Tamayo, José Pascual Vila, entre molts d'altres, intentaré demostrar que la química, com a disciplina acdèmica i com a professió, jugà un paper molt rellevant, fins ara no estudiat, en la consolidació del Franquisme, i que malgrat l'aparent "neutralitat" i "objectivitat" de les molècules de plàstics, fetilitzants, colorants, o medicaments, tenia una profunda dimensió política."

DURACIÓN: 121 min.