Una recerca de la Universitat situa la reflexió pedagògica en el centre del canvi educatiu amb tecnologia

Dos treballs liderats per Cristóbal Suárez, de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, proposen que la innovació educativa amb tecnologia es troba en la potència del seu contingut pedagògic, i no en els suports o aplicacions mòbils. La proposta, formulada en el llibre "Pedagogía red. Una educación para tiempos de internet", i en un article de recerca sobre la transformació de l’aula amb tecnologia, posen de manifest que els dispositius sense pedagogia no funcionen.

Cristóbal Suárez.
 

“Cada vegada és més comú parlar de tecnologia en educació, de noves tecnologies, però existeixen noves pedagogies per a poder utilitzar adequadament aquesta tecnologia?”. Cristóbal Suárez, professor del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València (UV) planteja, davant la pregunta, que actualment la representació pedagògica de l’aprenentatge i de l’educació amb tecnologia es troba en construcció.

“El repte és complex: es tracta de l’educació, no de saber quina app usar. Es requereix recerca (per a provar tecnologia és necessari conèixer-ne l’impacte social i cultural) i una actitud interdisciplinària (no limitar-se únicament a la didàctica, sinó també a altres fonts que estudien el que pensem i fem en la xarxa)”. Per açò, l’investigador de la Universitat remarca que, en educació, la tecnologia és necessària, però no suficient. “La recerca no s’enfoca en la clàssica mirada d’educació i TIC (tecnologia de la informació i la comunicació), sinó en l’exigència pedagògica per a definir la necessitat educativa de la tecnologia en la xarxa”. Aquests plantejaments es poden veure en dos treballs complementaris.

D’una banda, fruit del conveni entre la Universitat de València i Samsung, l’equip format pels professors Cristóbal Suárez, Carmen Lloret i Santiago Mengual ha estudiat la dinàmica, els reptes i les tendències educatives que es deriven de l’aplicació de la primera fase del projecte Samsung Smart School. La conclusió general de la recerca, publicada en la revista Comunicar, assenyala que les tabletes han introduït canvis importants en la dinàmica de l’aula, però els docents també reconeixen que el repte educatiu no és la tecnologia, sinó el desenvolupament d’un model pedagògic que trenque amb el model tradicional d’ensenyament-aprenentatge.

D’altra banda, els plantejaments de Cristóbal Suárez també es mostren en el llibre Pedagogía red. Una educación para tiempos de internet, coordinat per ell des de la Universitat de València, i Begoña Gros (Universitat de Barcelona) i coeditat per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i Ediciones Octaedro. El llibre planteja huit preguntes pedagògiques clau que són treballades per onze autors procedents de diferents disciplines lligades a l’educació digital, els quals busquen anar més enllà de la visió d’internet com a solució tecnològica a una necessitat docent. “És a dir, més que no respondre a la pregunta: amb què aprendre?, busca fer-ho des de diferents biaixos interdisciplinaris”, apunta l’investigador del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat.

Les preguntes pedagògiques plantejades en la publicació són “Per què aprendre en xarxa?”, de Javier Onrubia; “Què es pot aprendre en la xarxa?”, de Julio Cabero i María del Carmen Llorente; “Com aprendre en xarxa?”, de Begoña Gros i Xavier Mas, i “Amb què aprendre en xarxa?”, d’Ismael Peña-López. També es respon a “Amb qui aprendre?”, de Cristóbal Suárez i Paola Ricaurte, que analitzen la naturalesa social de l’aprenentatge en Internet amb una sèrie de casos que exemplifiquen l’amplitud de perfils i experiències existents en la xarxa.

“On aprendre en xarxa?”, de Francesc Llorens; “Quan aprendre en xarxa?”, de Diego Levis, i “Com valorar el que s’aprèn en xarxa?”, d’Elena Barberà, completen el contingut del llibre. “Aquestes huit preguntes, i moltes altres, han d’estar presents en el moment d’idear, dissenyar o desenvolupar educació amb tecnologia”, conclou Cristóbal Suárez.

En general, i segons l’investigador de Magisteri, “tots dos treballs, més que cercar solucions tecnològiques en educació, cerquen –a través dels interrogants del llibre i els interrogants de la recerca– noves preguntes amb les quals estimular el debat pedagògic en l’educació d’avui”.

 

Blog de Cristóbal Suárez:

 

Introducció del llibre “Pedagogía en red”:

 

Article de la revista Comunicar:

https://www.revistacomunicar.com/index.php?contenido=detalles&numero=49&articulo=49-2016-08

Data d'actualització: 28 de juny de 2017.

 
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies