Ana Aguado i Luz Sanfeliu, professores de la UV i investigadores de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones (IUED) i del Grup d’Excel•lència Prometeu Grup d’Estudis Històrics sobre les Transicions i la Democràcia (GEHTID), expliquen que l’associacionisme i la sociabilitat compartida de les dones d’esquerra durant la Segona República va permetre el desenvolupament d’una identitat comuna. En un article publicat en Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea, confirmen que aquest associacionisme va fomentar una nova percepció i valoració de la seua identitat de gènere i de classe, el que va marcar el creixement de la identitat femenina i feminista moderna.
El 31 de desembre de 1931, en les albors de la Segona República, al diari Renovación es publicava una crida d’Astrea Barrios dirigit a les joves treballadores: “Dones espanyoles! Heu de demostrar que sou dignes de la confiança que s’ha dipositat en vosaltres. ¡Organització! és el crit unànime que ha d’emetre el vostre cor”.
“Era més que una crida de dones i organitzacions feministes perquè se sumaren a la defensa de la Segona República. I al mateix temps, una veu que impulsava el desenvolupament d’organitzacions femenines específiques, que van funcionar com a espais de trobada i desenvolupament de la seua identitat de gènere”, destaquen Ana Aguado i Luz Sanfeliu, professores del Departament d’Història Moderna i Contemporània i del d’Educació comparada i Història de l’Educació, respectivament.
“La Segona República va ser un moment d’inflexió perquè aquests canvis van permetre a les dones de les classes treballadores desenvolupar una nova percepció de si mateixes, una nova valoració de la seua identitat, a partir d’experiències associatives”, assenyalen Aguado i Sanfeliu en el seu article “El camino de la liberación. Asociacionismo femenino y culturas obreras en la Segunda República (1931-1936)”.
Les investigadores, integrants del Grup d’Investigació d’Excel·lència Prometeu GEHTID 2020/050 (GIUV 2013-060) de la Universitat de València, han analitzat com en la Segona República “la presència d’aquestes dones a les organitzacions d’esquerra, participant dels seus referents, els seus discursos, els seus símbols, les seues banderes, demostra la seua agència per [...] crear una cultura compartida, per associar-se de forma autònoma, per desenvolupar la seua identitat comuna i, en alguns casos, per a subvertir la socialització diferencial de gènere”.
L’instrument fonamental en el desenvolupament d’aquestes noves identitats femenines va ser un “potent” associacionisme femení. Així, per exemple, les dones socialistes durant la Segona República van continuar associant i reunint-se, bé mantenint moltes de les Agrupacions Femenines Socialistes anteriorment existents, o bé creant-ne de noves en diferents ciutats i pobles. Aquest fenomen va donar lloc a una creixent i nova sociabilitat entre les dones treballadores.
Aguado i Sanfeliu indiquen també que aquest “va ser un instrument que els va permetre accedir a nous espais de trobada, d’activisme i de sociabilitat política, cívica i cultural, la qual cosa va desenvolupar la seua consciència identitària com a militants de determinats projectes polítics, però també, alhora, com a dones”.
Les noves formes de sociabilitat vinculades a l’associacionisme femení d’esquerres o obrerista van tenir clares conseqüències modernitzadores. No és possible comprendre el procés de creació d’una consciència identitària si no s’analitza “en relació amb els processos històrics d’individuació i de socialització en l’esfera pública”, expliquen les autores. En principi, aquest va ser un procés que es va caracteritzar per tenir com a eix a un subjecte masculí. Això va canviar en les primeres dècades de segle XX amb l’aparició de la figura de la dona moderna, que començaria a posar en qüestió les identitats de gènere hegemòniques. Un procés que, no casualment, es va produir de forma paral·lela al creixent associacionisme femení.
Finalment, les autores expliquen que el títol de l’article, “El camino de la liberación” fa referència al fet que “són les paraules que va utilitzar una jove socialista, Lot Núñez, dirigint-se a les treballadores en un escrit titulat ‘Companyes’ publicat al diari Renovación –diari de les Joventuts Socialistes– el desembre de 1931, per assenyalar la importància de l’associacionisme”. En aquest sentit, afegeixen que “en aquest article les exhortava perquè s’associaren i s’agruparen en les organitzacions socialistes, com a ‘camí a l’alliberament’ femení i, alhora, alliberament en la revolució”.
Article:
AGUADO, Ana i SANFELIU, Luz (2021). “El camino de la liberación. Asociacionismo femenino y culturas obreras en la Segunda República (1931-1936)”. Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea, 22, pp. 237-263, https://doi.org/10.14198/PASADO2021.22.08
