Un article publicat en la revista Nature Communications amb la participació de Francisco Grimaldo (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria) i Emilia López Iñesta (Facultat de Magisteri), de la Universitat de València, conclou que el fet que les persones avaluadores sàpiguen que els seus informes es publicaran, sense revelar els noms, no compromet les recomanacions, el to o el temps de tornada de les revisions. Aquest estudi contradiu altres recerques recents en què diverses formes de revisió oberta han tingut un efecte negatiu sobre la revisió.
La investigació, sobre 18.525 avaluacions en cinc revistes de l’Editorial Elsevier, també destaca que només el 8,1% dels àrbitres va acceptar revelar la seua identitat a més de publicar les revisions.
Aquesta investigació es produeix en el marc d’un projecte europeu, «PEERE: New frontiers of peer review», el qual està investigant les dades generades en la revisió d’articles científics prèvia a la publicació (avaluació per parells o peer review), amb l’objectiu d’augmentar la transparència en la ciència. L’ETSE-UV està a càrrec de l’allotjament, la gestió i el processament de totes les dades d’aquest projecte, en el qual també participen les universitats de Milà (Itàlia) i Linnaeus (Suècia).
Entre les conclusions del treball publicat també es destaca que les persones revisores més joves i amb menys qualificació acadèmica s’han mostrat més disposades a acceptar que la revisió fóra pública i publicar el seu nom. També s’ha constatat que aquest col·lectiu va propiciar recomanacions més positives i objectives. Igualment, percentualment, més homes que dones han tendit a escriure informes amb un to més positiu.
Les conclusions, per tant, suggereixen que la revisió per parelles oberta (publicada) no compromet el funcionament intern del sistema de revisió per parells. En el cas de les revisions elaborades per les persones més joves, s’entén que qui està al principi de la seua carrera acadèmica pot mostrar una major predisposició a avaluacions positives sobre persones amb qui podria col·laborar en el futur.
Aquesta investigació naix en el context actual d’una creixent demanda de transparència i rendició de comptes dels processos interns de revisió d’articles en revistes científiques per part del món acadèmic i grups de pressió enfront del model clàssic de la revisió per parells o peer review. Aquesta consisteix en què personal científic expert i independent del que es vol comunicar (almenys dos) determina si el treball és publicable o no, de forma anònima, amb l’objectiu d’evitar conflictes d’interès o el coneixement previ entre persones autores i avaluadores.
Enfront d’aquest sistema, algunes revistes han començat a utilitzar la revisió oberta per parells, un model amb el qual es publiquen informes d’avaluació relacionats amb la publicació que vol aparèixer en determinada revista, i també, a vegades, el nom de qui avalua.
Respecte a l’anonimat de les revisions, Francisco Grimaldo i Emilia López Iñesta destaquen que continua sent clau en el procés de revisió oberta que han proposat en la seua anàlisi. “És probable que reflectisca la necessitat de protecció contra possibles represàlies o altres implicacions imprevistes d’una revisió oberta”, han destacat. A més, recerques recents sobre les actituds dels científics i les científiques cap a una revisió oberta revelen que en àmbits com les humanitats i les ciències socials, el personal investigador és més escèptic.
A més, l’article destaca que és probable que la revisió per parelles oberta puga influir en el comportament de l’autora o l’autor de l’article i en les estratègies de publicació, en fer que les revistes siguen més o menys atractives també en funció del tipus de revisió i el seu nivell de transparència.
Article:
Bravo, Giangiacomo Bravo et al. «The effect of publishing peer review reports on referee behavior in five scholarly journals». Nature Communications (2019) 10:322 doi: https://doi.org/10.1038/s41467-018-08250-2
