El passat 17 de maig, el professor Roberto Escuder, Catedràtic d'Estadística jubilat en el Departament d'Economia Aplicada de la Facultat d'Economia de la Universitat de València, va impartir un seminari dirigit a l'estudiantat i professorat del Màster en Ciències Actuarials i Financeres sobre "Els estudis Actuarials a Espanya, el seu origen i desenvolupament fins a l'actualitat".

El professor Escuder, també en possessió del títol d'Actuari d'Assegurances, des de la seua jubilació l'any 2010 ha realitzat una minuciosa investigació sobre l'origen i desenvolupament dels ensenyaments actuarials a Espanya, en les quals identifica dues etapes:

• Una etapa prèvia, o no universitària, des de la seua fundació a principis del segle XX fins a 1953.
• Una etapa universitària, que va començar a partir de la Reforma universitària de 1953 i que arriba fins a l'actualitat.

De la primera etapa va voler destacar:

• la instauració dels ensenyaments en 1915 per a atendre, mitjançant el grau superior d'Intendent Mercantil (Secció Actuarial), la manca de tècnics superiors especialitzats en els càlculs i valoracions que requeria el bon funcionament de l'Institut Nacional de Previsió creat en 1908, i que havia hagut d'arrancar amb la intervenció d'actuaris francesos;
• el pla d'estudis de 1.922, que per la seua encertada composició va ser el més durador i de major influència; i,
• per la qual cosa va suposar per a la ciutat de València, el Decret de la Segona República de 27 d'octubre de 1932 que va transformar l'Escola de Comerç de València en Escola d'Alts Estudis Mercantils, a semblança de les de Madrid, Barcelona, Bilbao i Màlaga, i en les quals es podia cursar les dues especialitats superiors d'Intendència i Actuarial.

Assenyalava el professor Escuder, que la situació descrita va ser efímera i, a partir de 1939, els nous decrets franquistes van reduir només a Madrid, Barcelona i Bilbao les Escoles d'Alts Estudis Mercantils i, en particular, l'especialitat d'Actuari d'Assegurances només es va impartir a Madrid.

Així i tot, la seua tenacitat investigadora li va portar a buscar en l'Arxiu històric de la nostra Universitat expedientes de possibles estudiants de l'especialitat Actuarial a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de València durant el període 1932-1939, és a dir, al llarg de set cursos, trobant diversos expedients dels quals cal deduir (la documentació està incompleta o és de difícil lectura) que algunes persones podien haver obtingut la titulació d'Actuaris en aquella època a València. I que, possiblement, sense guerra civil mitjançant, els estudis actuarials no s'havien vist interromputs durant tants anys a la nostra ciutat.

De la segona etapa, o universitària, va voler destacar el decret de referència de 1953 mitjançant el qual s'incorpora l'especialitat Actuarial en el cinqué curs dels plans d'estudi de les recentment creades Facultats d'Econòmiques; la Reforma de 1992 que dona lloc a la Llicenciatura de Segon Cicle en Ciències Actuarials i Financeres i que, en la nostra Facultat, després de molt d'esforç, s'implanta en 1999 i fins a vigent fins a 2010; i, l'etapa actual, amb la Reforma Bolonya que es materialitza amb l'acreditació del màster oficial que hereta el nom de la llicenciatura de segon cicle, manté els dos cursos de duració i es dota d'un pla d'estudis homologat (core syllabus), de caràcter professional i amb reconeixement europeu.

Des de la Facultat volem agrair al professor Roberto Escuder la seua dedicació i interés per continuar transmetent a les noves generacions, fins i tot al cap de dotze anys de la seua jubilació, els seus vastos coneixements i, sobretot, encomiable vocació per la docència i investigació universitàries!!