Les noves tècniques empleades en l'arqueologia submarina permeten localitzar jaciments amb un menor deterioro que les restes terrestres, alguna cosa que possibilita l'obtenció de millors resultats, sense necessitat d'extreure'ls.
10 december 2015
L'arqueologia subaqüàtica utilitza mètodes diferents que l'arqueologia terrestre, adaptats al mitjà aquàtic. El seu objectiu és l'estudi i ocasionalment la recuperació de les restes arqueològiques submergides, que per atzar o intencionadament estan actualment sota les aigües. En el cas dels vaixells enfonsats (derelictes), el seu estudi permet apropar-nos a la vida dels seus tripulants, al comerç marítim de l'època, a la construcció de les naus, a les rutes de navegació, a reconstruir esdeveniments històrics (batalles navals) etc. Però també hi ha altres jaciments arqueològics subaqüàtics, com les estructures portuàries submergides. Vaixells i estructures portuàries que sovint no estan solament sota les aigües sinó també en terra, sota diversos metres de sediments en zones on abans va haver-hi aigua.
Una gran part del patrimoni de la humanitat permaneix en el fons dels nostres mars i oceans, això es deu d'una banda a la importància que ha tingut la navegació en el comerç i en altres àmbits de la societat fins a ben entrat el segle XIX, i d'altra banda l'evolució geològica en el pas del temps, la qual ha propiciat que ciutats que en l'antiguitat es trobaven assentades en la costa o a la vora de grans rius quedaren sota l'aigua després del pas dels segles i a causa de les modificacions del nivell del mar.
La conservació de les restes arqueològiques subaqüàtiques pot arribar a ser molt bona, depenent del material amb el qual estan fetes i si es donen les condicions adequades, entre les quals la principal és un ràpid enterrament en el fons marí i paradoxalment l'absència de contacte amb l'aigua. En tot cas, tots els objectes, i especialment la fusta amb la qual estan construïdes les embarcacions, arriben a un punt màxim de deterioració, a partir del qual permaneixen estables durant segles, si les condicions ambientals no canvien. El procés s'inverteix en treure les peces a l'exterior: si no s'adopten complexes mesures de conservació, aquells objectes més sensibles al contacte amb l'aire i per tant a l'oxidació, s'alteraran ràpida i definitivament.
En quant al treball en camp la principal tasca va encaminada a la localització i protecció in situ del patrimoni cultural subaqüàtic, mitjançant la realització de prospeccions directes (bussejadors) o indirectes (sonessis, càmeres remolcades, ROV, etc). El projecte d'excavació d'un derelicte ha de ser una opció molt meditada i que compte amb les garanties de la seua total documentació i conservació. Per això, només s'excaven totalment aquells derelictes que corren perill de desaparèixer, o els que per la seva importància científica o històrica mereixen la intervenció. En aquest últim cas, no solen extreure's tots els objectes, i per descomptat tampoc la totalitat de l'embarcació. La conservació i protecció in situ del conjunt, mitjançant col·locació de “caixes” que tanquen l'embarcació en el seu lloc de troballa, és una de les opcions que actualment es realitzen (p.i. derelicte Bou Ferrer, Vila Joiosa; derelicte fenici de Mazarrón). Permeten a més la realització de visites controlades, contribuint a la seua difusió i coneixement. En el camp de la difusió i posada en valor del patrimoni arqueològic subaqüàtic, són ja una realitat els parcs arqueològics, en llocs on el patrimoni cultural submergit es troba protegit, a una profunditat acceptable i en condicions de ser visitat (p.i. port romà d'Empúries, vila residencial romana submergida en Baia Sommersa, Pozzuoli).
Per a la seua formació, la Universitat de València ofereix un curs d'especialització en Arqueologia Subaqüàtica d'un mes de durada on s'aborden continguts teòrics i pràctics sobre legislació, empresa i treball professional, prospecció i excavació subaqüàtica, imatge i documentació gràfica sota l'aigua, arquitectura naval antiga, nocions de conservació i restauració de materials orgànics i inorgànics, i estudi de tipologies ceràmiques des d'època protohistòrica a medieval i moderna.
