A l’interior d’un total de 19 àmfores, s’han trobat unes peces de bronze que, en l’època de l’imperi romà, funcionaven com a monedes i avui són d’un gran valor històric. Unes obres de canalització, al municipi sevillà de Tomares, han descobert aquestes relíquies, datades entre els segles III i IV, després de Crist.
6 may 2016
"Es tracta d’un descobriment que, tot i estar pendent d’estudiar i analitzar, ja podem qualificar d’una importància enorme. És un conjunt únic amb poquíssims paral·lels. Naturalment, en la història de l’imperi romà i del baix imperi romà a Espanya, no coneixem res de semblant", ha assegurat Ana Navarro, directora del Museu d’Arqueologia de Sevilla, on s’han depositat les peces.
Aquest descobriment, que ha tingut lloc dimecres 27 d'abril, té el valor afegit que els recipients de les monedes, a més, no són els més comuns: "No es tracta d’àmfores per a emmagatzemar vi o oli, aquestes són més menudes i s’usaven per a transportar altres mercaderies. El més sorprenent és que s’utilitzaren per guardar-hi diners", explica Navarro.
Es tracta d’un dels descobriments sobre el període romà més important. És una troballa de gran envergadura, però fins que no fem els estudis no podrem avaluar-la. Segurament serà un de les poquíssimes troballes d’aquest tipus de l’imperi
Ja coneixem les àmfores, però, com eren les monedes de bronze? Navarro detalla: “A l’anvers hi ha la figura de l’emperador Maximià o de Constantí. Al revers, diverses al·legories romanes, com l’abundància". Davant aquestes evidències, han buscat diverses opinions per entendre la dimensió històrica de la realitat a la qual fan front: “Ja hem sondejat diferents experts italians, anglesos i francesos, i coincidim que es tracta d’un dels descobriments sobre el període romà més important. És una troballa de gran envergadura, però fins que no fem els estudis no podrem avaluar-la. Segurament serà un de les poquíssimes troballes d’aquest tipus de l’imperi", ha aclarit.
El treball és molt extens i laboriós. A penes els ha donat temps a classificar una desena part del total de les monedes, de manera que l’amplitud de la franja cronològica encara no està definida. De fet, no es descarta que, a més de Maximià o Constantí, també forme part de l’espectre l’emperador Dioclecià. "No descartem res", assenyala la directora arqueològica.
A més de l’àmplia tasca que els espera, han trobat certs problemes (de les 19 àmfores trobades, una desena es va trencar per les obres i les altres nou es mantenen segellades), si bé les expectatives són màximes. "No sabem què trobarem", afirma Navarro, que no es veu capaç de donar un “pressupost” de la troballa. "Segurament parlaríem de milions d’euros, però el seu principal valor és l’arqueològic, que és incalculable", aclareix.
Una altra curiositat destacable és que els arqueòlegs també han trobat algunes monedes banyades en plata. Navarro, a més, ha precisat que els primers treballs s’estan centrant en la neteja de les monedes, evitar el deteriorament (a causa de les condicions climàtiques) i, com s’ha comentat, en l’àrdua tasca de catalogació. No convé oblidar, recorda l’experta, que "tota la zona del baix Guadalquivir és molt rica en restes arqueològiques. No s’ha d’oblidar que, durant l’imperi romà, aquesta zona era una regió molt potent des del punt de vista econòmic i productiu. Hi havia vil·les, la ciutat d’Itàlica era a prop...".
Ara bé, a més del descobriment, els treballs de regeneració de l’espai natural de Tomares prossegueixen. "Els tècnics hi van donar el permís", expliquen fonts municipals. El conflicte ha sorgit, davant ambdós interessos, per això la directora general de Béns Culturals i Museus, Araceli García, ha anunciat que la delegació territorial de la Junta sol·licitarà a l’ajuntament que ature les obres i tanque la zona, ja que sembla indispensable continuar amb l’excavació arqueològica.
