El Dr. Andrés Moya, és director de la Unitat Mixta d'Investigació en Genòmica i Salut de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) - Universitat de València (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva)

https://www.uv.es/cavanilles/personal/Andres_Moya/

També és membre de l'I2SysBio (Institut Integratiu de Biologia de Sistemes, UVEG-CSIC).

Dimarts que ve 4 de desembre, a les 5.30 de la vesprada, a l'Aula 1.2 de l'ETSEUV, donarà un seminari sobre "Evolució de la complexitat genòmica".

En l'evolució de la vida existeix un conflicte entre els papers relatius jugats per la contingència i la necessitat.

Certa tradició en biologia evolutiva, basada en gran quantitat d'evidències empíriques, aposta perquè la contingència marca la dinàmica de l'evolució de forma tal que la fa impredictible. La tendència a l'aparició de complexitat creixent queda dins del paraigua de l'evolució contingent en la mesura en què és alguna cosa inevitable atés que, de forma passiva, només podem esperar que apareguen tard o d'hora ens més complexos que han evolucionat a partir d'ens originals més simples. És el que Gould denomina "la tendència passiva cap a la complexitat marcada pel mur de complexitat mínima inicial".

Però: és això cert? Pot existir una tendència dirigida, en el sentit indicat pel mateix Gould, feia complexitat creixent? Una condició fonamental per a poder afirmar que existeix evolució cap a major complexitat és trobar algun paràmetre que la mesure.

Conjecturem que és en els genomes on podem donar amb algun perquè els genomes registren el guany d'informació amb el mitjà amb el qual interactuen al llarg del temps els organismes corresponents. Aqueix guany, d'altra banda, no s'incorpora necessàriament incrementant la grandària o augmentat el nombre de gens i funcions. Ací plantejarem una sèrie de mètriques dels genomes i avaluarem si presenten o no una tendència cap a major complexitat servint-nos de les cianobacteris com a prova de concepte.