En la malaltia d’Alzheimer, les cèl·lules precursores de noves neurones presenten una alteració del seu cicle cel·lular i un estat de senescència que afecta la seua capacitat per migrar, cosa que podria explicar la pèrdua d’olfacte i altres defectes cognitius associats a aquesta patologia. Aquesta és la conclusió principal d’un estudi liderat pel CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES) i la Universitat de València (UV) que acaba de publicar la revista Molecular Neurobiology.
Al cervell hi ha dues zones on tenen lloc els processos de diferenciació i formació de noves neurones al llarg de tota la vida. El principal d’aquests nínxols neurogènics és la zona subventricular al cervell anterior, on es desenvolupen complexes interaccions que indueixen les cèl·lules mare neurals i els progenitors neurals a proliferar, diferenciar-se i moure’s a la posició adequada, en un procés conegut com a migració neuronal. A la malaltia d’Alzheimer, el procés de formació de noves neurones està alterat i es produeix una disminució de la proliferació i la neurogènesi que pot promoure defectes cognitius.
En aquest nou estudi, l’equip investigador es va centrar a estudiar la capacitat de les cèl·lules del nínxol neurogènic subventricular en ratolins amb malaltia d’Alzheimer per comprendre el paper d’algunes proteïnes implicades en aquesta patologia i en el procés de migració neural. “Hem pogut comprovar que aquesta capacitat de generar noves neurones es veu molt malmesa i és un fenomen que es produeix abans de les lesions típiques de la malaltia”, explica Ana Lloret, investigadora del CIBERFES i la UV, i una de les coordinadores de l’estudi.
En concret, en aquest treball es va poder observar que els ratolins amb Alzheimer presenten un dèficit en la migració cel·lular des d’aquest nínxol neural subventricular a la seua posició adequada, a causa d’un estat de senescècia d’aquestes noves neurones.
La senescència cel·lular és un procés que s’inicia com a resposta a l’estrès i el dany ocorregut en una cèl·lula i que provoca que aquesta presente defectes en la seua capacitat de proliferació. Aquestes cèl·lules senescents o envellides detenen el seu cicle cel·lular encara que no moren i es mantenen actives alliberant substàncies perjudicials al seu entorn. Així, es van acumulant en teixits del cos i tenen un paper important en el desenvolupament de diferents patologies, com ara el càncer o, en aquest cas, l’Alzheimer.
Pèrdua d’olfacte en pacients d’Alzheimer
En aquest treball, aquest grup de científics i científiques va comprovar que les noves neurones sí que es formen, però la senescència les fa incapaces de migrar i queden acumulades al nínxol neural subventricular, el qual s’engrandeix i creix de forma anormal en aquests ratolins.
“En humans aquesta incapacitat neurogènica encara no s’ha descrit, però podria ser l’explicació a la pèrdua d’olfacte que pateixen els pacients d’Alzheimer des d’etapes molt inicials de la malaltia, ja que el nínxol neurogènic de la zona subventricular és el que proveeix de noves neurones el bulb olfactori”, explica José Viña, cap de grup del CIBERFES a la Universitat de València i un altre dels autors principals d’aquest treball.
Així mateix, assenyalen que aquest nínxol neural és font d’altres classes de cèl·lules cerebrals, “de manera que el mateix procés de senescència i alteració de la migració neural podria explicar altres dèficits cognitius associats a l’Alzheimer”.
“Els resultats d’aquest treball podrien contribuir a un nou abordatge de l’Alzheimer basat en compostos senolítics o factors proneurogènics”, apunten els i les signants.
Sobre CIBERFES
El Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) és un consorci dependent de l’Institut de Salut Carlos III (Ministeri de Ciència i Innovació) cofinançat amb fons FEDER. El CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES) ha estat creat a finals de 2016 amb l’objectiu d’entendre, avaluar i pal·liar, en la mesura que siga possible, la fragilitat i la seua principal conseqüència, la discapacitat, que pateixen moltes persones grans. Els 20 grups de recerca que el formen, que pertanyen a 18 institucions consorciades, treballen en quatre grans línies de recerca: estudi dels mecanismes biològics de l’envelliment saludable i dels que condueixen a la fragilitat i la discapacitat; utilització de cohorts per a l’estudi de la interacció entre la malaltia crònica, l’envelliment i el deteriorament funcional; intervencions preventives i terapèutiques en fragilitat i deteriorament funcional; i models de cura.
Imatge annexa: Imatge de microscòpia confocal on s’han tenyit les cèl·lules migradores i les senescents de la SVZ d’un ratolí control (esquerra) i amb malaltia d’Alzheimer (dreta). Com es veu, hi ha moltes més cèl·lules migradores, que es troben a més senescents, en el model de la malaltia.
Imatges:
