11 de de març de 2016

La història moderna seria inconcebible sense la invenció de la impremta ja que el seu ús va canviar per complet la cultura occidental i posteriorment, la història del món. Fins a 1453 els coneixements es transmetien mitjançant manuscrits elaborats per monjos: amb la invenció de la impremta el procés de copiat es va accelerar i en qüestió d'uns pocs anys els escrits van abastar un públic enorme gràcies a la difusió de coneixements i l'abaratiment dels costos de producció.

Els monjos eren fins al segle XV les úniques fonts escrites de pes en la societat. El feudalisme atorgava el paper de reproducció i difusió de coneixements a l'església catòlica, per la qual cosa també acceptava que aquesta fera un paper censor i marcara la ‘agenda setting’, els temes dels quals es podia parlar i els que quedaven relegats a l'oblit. Amb la invenció de Johannes Gutenberg (Alemanya, al voltant de 1453) el treball de copista es va ampliar i van entrar en joc les empreses que manejaven les impremtes i amb elles el capital.

Mentre que els monjos tenien el poder de controlar els escrits en tota Europa els índexs d'alfabetització eren ínfims. Una vegada el copiat de llibres passe a ser realitzat per les impremtes, aquestes es regien pels temes que més se sol·licitaven i imprimien per encàrrec. Una vegada superada la censura prèvia, hi havia llibertat per a imprimir llibres de diferents temàtiques i aquest cercle es va ser obrint amb el pas dels anys. Una vegada l'església i les monarquies absolutes van perdre el poder de controlar absolutament tot el que s'imprimia, la difusió d'idees contràries al feudalisme i a la religió establida van córrer per tota Europa.

Bàsicament la invenció de la impremta va fer possible la multiplicació de textos en l'Edat Mitjana, quan l'edició de llibres estava molt restringida, va revolucionar la cultura en ampliar el nombre de lectors potencials en multiplicar el nombre de llibres i reduir el seu cost, per la qual cosa l'alfabetització va rebre un impuls enorme, mai vist fins avui.

La impremta va suposar la revolució més important en contra dels poders absoluts (monarquies i església) ja que va estendre el coneixement, alguna cosa que aquests poders van guardar per a si mateixos durant els deu segles que va durar l'Edat Mitjana.