Un estudi de la Universitat de València, l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA, l’Hospital Clínic de València, Fisabio-Hospital Dr. Peset i la Universitat Politècnica de València (UPV) demostra que les nanopartícules d’or i ceri Au/CeO2 amb un contingut en or de tan sols 0,82% exerceixen accions antioxidants i antiinflamatòries en la interacció leucòcit-endoteli de pacients amb diabetis tipus 2 (DM2). D’aquesta manera, es crea un paper protector davant de l’aparició d’aterosclerosi i malalties cardiovasculars.
Les interaccions leucòcits-endoteli són una sèrie de processos que tenen lloc quan els leucòcits, també coneguts com a glòbuls blancs, es desplacen a través de la capa endotelial que recobreix els vasos sanguinis a la recerca de llocs d’inflamació o infecció. Aquestes interaccions són una part essencial del sistema immunitari i tenen un paper important en la protecció del cos contra infeccions i malalties.
L’objectiu d’aquest estudi era avaluar els efectes de les nanopartícules d’or i ceri Au/CeO2 amb diferents graus de puresa d’or (10, 4,4, 1,79 i 0,82%) sobre les interaccions leucòcits-endoteli i la inflamació en pacients amb DM2. El seu investigador principal és Víctor Manuel Víctor González, del Grup de recerca de la funció vascular d’INCLIVA (coordinat per José Mª Vila Salinas), i del Grup Mecanismes moleculars subjacents a la diabesitat, de Fisabio-Hospital Dr. Peset.
Els primers resultats d’aquesta investigació han estat publicats recentment en la revista Antioxidants. L’estudi, prospectiu i observacional, es va fer en una cohort de 57 pacients amb DM2 –atesos al Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari Doctor Peset de València i diagnosticats segons els criteris de l’American Diabetes Association– i 51 persones sanes.
En l’estudi han participat, entre d’altres, Susana Rovira-Llopis (UV); Hermenegildo García (Institut de Tecnologia Química-ITQ) de la UPV; i Pedro Díaz Pozo i Milagros Rocha Barajas, els dos de Fisabio-Hospital Dr. Peset. El personal investigador que hi ha participat està vinculat al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD) i al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBERBBN).
La DM2 és un problema seriós de salut a tot el món, ja que la seua prevalença va en augment i suposa una reducció de l’expectativa de vida. L’estrès oxidatiu –que es produeix quan hi ha un desequilibri entre la producció de radicals lliures i la capacitat del cos per combatre’ls mitjançant antioxidants, genera problemes de salut, com l’envelliment prematur, malalties cardíaques, certs tipus de càncer i altres malalties cròniques– i el deteriorament mitocondrial s’ha relacionat amb l’aparició de resistència a la insulina, la DM2 i les malalties cardiometabòliques.
L’ús de nanopartícules en biomedicina creix, amb una varietat d’aplicacions potencials, que inclouen teràpia antioxidant, bioimatge i administració de fàrmacs. Entre els diferents tipus de nanopartícules, les de ceri (CeO2) són especialment prometedores a causa de la seua versatilitat, biocompatibilitat i propietats fisicoquímiques.
A més, s’ha demostrat que el CeO2 té propietats antioxidants i es pot utilitzar per combatre l’estrès oxidatiu. Aquesta capacitat antioxidant es pot augmentar quan les nanopartícules es combinen amb certs metalls, com ara plata, platí o or. Per aconseguir la màxima activitat antioxidant cal que les nanopartícules d’or tinguen un diàmetre d’uns quants nanòmetres, amb una distribució de mides estretes i que siguen estables davant de l’aglomeració. Això s’aconsegueix dipositant adequadament les partícules d’or sobre la superfície de l’òxid de ceri que actua com a suport. Per això, el treball és pluridisciplinari i requereix un equip amb capacitat per preparar aquest tipus de materials com l’ITQ.
Encara que l’etiologia de la resistència a la insulina i la DM2 és complexa, diversos estudis donaven suport al potencial de les nanopartícules d’or com a antioxidants en models de la DM2, entre d’altres, però encara no se sabia si podien proporcionar beneficis als qui pateixen aquesta malaltia.
La investigació ha obtingut un finançament de 207.157 euros de la Generalitat Valenciana (PROMETEO/2019/027) i de 183.920 euros de l’Institut de Salut Carles III (PI19/0838).
Article: Díaz-Pozo P., Canet F., Grirrane A., López-Doménech S., Herance J. R., Apostolova N., Luna-Marco C., Rovira-Llopis S., Martí M., Morillas C., Rocha M., García H., Víctor V. M. «Gold Nanoparticles Supported on Ceria Nanoparticles Modulate Leukocyte-Endothelium Cell Interactions and Inflammation in Type 2 Diabetes». Antioxidants (Basel). 2022 Nov 20;11(11):2297. doi: 10.3390/antiox11112297. PMID: 36421483; PMCID: PMC9686981. Link: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36421483/
