Josep Redón, catedràtic de Medicina de la Universitat de València (UV) i Rubén Artero, catedràtic del Departament de Genètica de la institució acadèmica, han desenvolupat un estudi dirigit a ampliar el coneixement sobre la relació entre la malaltia renal crònica i les afeccions cardíaques, especialment a nivell genètic. El treball, elaborat a l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA (Hospital Clínic de València) on els dos són investigadors, s’ha publicat en la revista Scientific Reports.
La relació entre la malaltia renal crònica i les afeccions cardíaques és coneguda pel fet que, aproximadament, el 50% dels pacients que pateixen de malaltia renal crònica acaben morint per alguna patologia cardíaca. Com que la malaltia renal crònica és una patologia amb una prevalença elevada, discernir els gens que poden estar darrere de l’associació d’aquesta malaltia amb les afeccions del cor és essencial per a millorar l’esperança de vida dels pacients. Aquest treball, el qual es va iniciar l’any 2017, fa un primer pas en aquesta direcció.
En ell es demostra la importància de la Rabphilin en el sistema cardíac de la Drosophila (mosca model, coneguda com a ‘mosca del vinagre’ o ‘mosca de la fruita’, per romandre sovint a prop de fruita madura o podrida), a més d’evidenciar com el silenciament de l’expressió d’aquest gen en els nefròlits (càlculs renals) té un efecte sobre el sistema cardíac.
La Drosophila fa dècades que és utilitzada com a organisme model per a malalties humanes, ja que presenta un nivell de conservació de gens relacionats amb malalties amb l’ésser humà d’un 70%, a més que compta amb els avantatges de cicles de vida ràpids, descendència nombrosa i fàcil maneig.
Una vegada demostrada la seua expressió en els dos teixits, i amb l’objectiu de trobar gens que pogueren ser rellevants en l’associació entre l’afecció renal i cardíaca, es va estudiar l’impacte que el silenciament d’aquest gen en diferents teixits tenia sobre el sistema cardíac de la Drosophila. Concretament, va poder observar-se com la interferència dirigida a només el cor, o a cor i nefròlits al mateix temps, de l’expressió de Rabphilin, tenia un impacte significatiu sobre l’organització de les fibres transversals d’actina del cor de la Drosophila, la qual cosa pot ser, en part, una possible explicació a la reducció de la vida mitjana que aquestes mosques experimentaven.
En l’article publicat en Scientific Reports, a més de Josep Redón (coordinador del Grup d’Estudi de Risc Cardiometabòlic i Renal de l’INCLIVA i cap de servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic de València) i de Rubén Artero (coordinador del Laboratori de Genòmica Traslacional de l’INCLIVA), també han intervingut Estela Selma Soriano, Carlos Casillas Serra, Beatriz Llamusi i Juan Antonio Navarro.
La utilització d’instruments tècnics com el microscopi confocal de Zeiss, obtingut a través de l’INCLIVA (amb finançament del Programa Operatiu FEDER de la Comunitat Valenciana 2014-2020), així com l’ús de càmeres d’alta velocitat Hamamatsu, han sigut indispensables per a desenvolupar tècnicament el projecte.
Per a dur a terme la tasca de demostrar l’expressió de la proteïna Rabphilin en el cor de la Drosophila, es va emprar la microscòpia confocal sobre mosques disseccionades per a detectar els senyals emesos pels anticossos dirigits, precisament, contra la proteïna Rabphilin.
Per a l’anàlisi de la desorganització dels microfilaments d’actina del cor de la Drosophila es van utilitzar els diagrames de Voronoi, una tècnica matemàtica que permet innovar la metodologia actual en l’anàlisi de la desorganització de teixits.
Finalment, per a l’estudi dels paràmetres funcionals del cor es va emprar microscòpia òptica convencional acoblada a una càmera d’alta velocitat Hamamatsu, la qual permet gravar vídeos del funcionament del cor.
L’estudi ha tingut un pressupost de 194.205 euros i ha sigut possible amb el finançament de l’Institut de Salut Carles III en el marc de les ajudes de l’Acció Estratègica en Salut.
Article: Selma-Soriano, E., Casillas-Serra, C., Artero, R. et al. «Rabphilin silencing causes dilated cardiomyopathy in a Drosophila model of nephrocyte damage». Sci Rep 11, 15287 (2021). https://doi.org/10.1038/s41598-021-94710-7
