Antonio Silvestre, professor associat de la Universitat de València i cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Clínic de València-INCLIVA-UV, i la Universitat Politècnica de València han patentat un implant protètic que millora la seguretat i facilita la intervenció quirúrgica. El disseny s’està utilitzant per a pròtesis de maluc, genoll, colze i muscle, i també és utilitzable en claus per a reconstrucció de fractures o en tiges per a pròtesi externa després d’amputació.
L’implant destaca pel seu nou disseny, compost per diversos mòduls expansibles, fabricats amb polímers que s’insereixen folgadament en l’os, cosa que facilita tant la seua implantació com l’extracció. A més, per la seua geometria, es pot personalitzar o adaptar a les necessitats de cada pacient.
“Amb la tècnica desenvolupada, aquests processos són menys traumàtics, aporten al cirurgià un control més gran sobre l’operació, amb la qual cosa esperem influir positivament en la recuperació del pacient”, destaca Antonio Silvestre, també investigador d’INCLIVA-UV.
La majoria d’implants actuals es componen d’una única peça que s’insereix al canal medul·lar per percussió (press-fit o encaix a pressió) a martellades. Es tracta d’un procés traumàtic que, en algunes ocasions, produeix l’esclat de l’os. A més, la rigidesa d’aquests implants provoca la pèrdua de teixit ossi (osteoporosi per desús) i quan cal retirar un implant osteointegrat, en més del 50% dels casos s’ha de recórrer a una fractura controlada (osteotomia ampliada).
“El sistema que hem ideat redueix els principals inconvenients dels implants actuals: s’insereix folgadament en l’os, es pretensa en expandir-se i queda fixat per fregament, cosa que permet controlar les tensions en l’os, i això és especialment important quan l’os és de baixa qualitat”, destaca José Albelda, del Centre d’Investigació en Enginyeria Mecànica (CIMM) de la Universitat Politècnica de València. Posteriorment, es produeix l’osteointegració de l’implant a l’os, i queda fixat a llarg termini. A més, en estar fabricat amb polímers “es facilita la retirada de l’implant amb reducció dels riscos de fractura òssia”, ha indicat l’investigador.
Un altre dels aspectes fonamentals de l’implant és la seua rigidesa, similar a la de l’os cortical. D’aquesta forma “s’obtenen distribucions i nivells de tensions en l’os implantat més semblants a les de l’os sense implant, amb la qual cosa cal esperar que millore el procés de remodelació òssia”, explica José Expósito, doctorand en Tecnologies per a la Salut i del Benestar de la Universitat Politècnica de València.
Aplicacions de l’implant
En el cas d’utilitzar l’implant dissenyat per l’equip valencià com un clau per a fractures, l’avantatge característic és que s’evita la dificultat de mecanitzar en l’os forats per a l’ús de caragols transversals de fixació. També millora l’estabilitat de la zona de fractura comprimint els diferents fragments entre si.
Finalment, quan s’utilitza en amputacions de fèmur i húmer, es pot combinar amb un collaret percutani –també dissenyat per aquests investigadors d’INCLIVA-UV i la UPV, destinat a millorar l’ancoratge dels teixits adjacents, fet que afavoreix la creació d’una barrera protectora enfront d’infeccions.
