Amb motiu del Dia Mundial de les Abelles, des del Museu de la Universitat de València d'Història Natural reflexionem sobre la situació crítica de l'abella de la mel en la Comunitat Valenciana. Dins del terme abelles, els entomólogos englobem a una diversitat d'espècies solitàries, gregàries i, com no, també a l'única que estableix societats ben organitzades, la nostra coneguda abella de la mel o Apis mellifera.
Totes aquestes espècies tenen en comú que alimenten a les seues larves amb pol·len i nèctar de les flors o un producte molt elaborat de tots dos ingredients, que és la mel. Aquest comportament fa que, des de milions d'anys, tot tipus d'abelles tingueren la necessitat de visitar les flors per a obtindre aquests aliments. I, llavors, van establir amb les plantes una relació importantíssima per als ecosistemes, la pol·linització. Aquestes necessiten de les abelles per a conduir els seus gàmetes o cèl·lules sexuals d'un individu a un altre i, a canvi, els ofereixen recompensa en forma de pol·len i nèctar.
L'abella de la mel ha conviscut amb l'ésser humà, com a proveïdora d'aliment, des de la prehistòria, com demostren les famoses pintures rupestres de les Cuevas de l'Aranya, a Bicorb. Més de 25 segles després, l'apicultura s'ha convertit en un sector econòmic molt fort en l'alimentació. A Espanya, la indústria apícola representa al voltant del 0,44% de la Producció Final Ramadera, amb un valor anual de facturació d'uns 62 milions d'euros. La Comunitat Valenciana és la segona autonomia, per darrere d'Andalusia, en producció de mel, pol·len i cera.
No obstant això, un greu perill plana sobre els ruscos europeus: l'expansió de la vespa asiàtica (Vespa velutina) des dels seus punts d'introducció a França ha provocat la pèrdua d'infinitat de ruscos per depredació. Aquest tipus de avispón ataca a les abelles en el mateix rusc, les atrapa i esquartera per a alimentar a les seues pròpies larves en bresques arbòries. Una colònia de vespes pot acabar amb ruscos sencers d'abelles. La vespa asiàtica s'estén hui per la major part del nord d'Espanya i algunes serres de l'interior. De moment, no hi ha notícies d'ella dins de les fronteres de la Comunitat Valenciana.
Però un altre avispón invasor està ocupant en el nostre territori el paper de superdepredador de les abelles. Es tracta del avispón oriental (Vespa orientalis). Si bé no és tan específic com la vespa asiàtica, una proliferació d'aquesta espècie pot derivar en els mateixos danys catastròfics per a l'abella de la mel que els que produeix aquella. I, en aquest cas, l'espècie mostra una predilecció pels ambients mediterranis i ja és present a la nostra ciutat de València.
Lamentablement, el protagonisme de la vespa asiàtica desvia i dificulta l'atenció que mereix aquesta nova espècie invasora. A Cadis, on es va detectar molt després que a València, la seua proliferació ha sigut desmesurada i hui suposa un risc d'enorme gravetat per a la supervivència dels ruscos de l'abella de la mel.
A València, encara que es va observar per primera vegada en 2013, la invasió d'aquesta espècie està en els seus començaments. Des que va ser localitzada, un equip d'especialistes de diferents institucions públiques es va organitzar de manera voluntària per a analitzar i fer front a l'avanç d'aquesta espècie. Per desgràcia, cap de les administracions valencianes competents en aquesta matèria ha avalat l'esforç ni recolzat amb mitjans i personal aquesta iniciativa. I el temps és or per a frenar al avispón oriental. A la fi del 2020, l'equip d'especialistes va aconseguir detectar i neutralitzar quatre nius de l'espècie, la qual cosa va suposar un fort colp per a l'expansió del avispón en 2021. Però aqueix mateix any es van albirar diversos individus més, senyal que algunes bresques no van ser detectats. Després de molt d'esforç, es van poder localitzar tres bresques, encara que un quart va ser impossible per falta de mitjans apropiats de marcació i localització d'exemplars.
Estem en els començaments d'una invasió puntual d'aquesta espècie a València; els focus de avispón oriental intenten establir-se i expandir-se i és el moment més adequat per a combatre'ls. Amb mitjans organitzats i una inversió mínima en personal i dedicació a aquesta tasca, es podria eliminar el avispón oriental del nostre territori. Si aconsegueix propagar-se fora de la ciutat, el seu control i gestió seran impossibles i sempre existiran poblacions de reforç per a ocupar el lloc de les bresques eliminades. En aquest escenari, les abelles de la mel -de zones tan tradicionalment apícoles com Montroi, Vall d'Aiora-Cofrents, Cocentaina, etc- estaran exposades a un devastador superdepredador, que sens dubte minvarà de manera significativa les seues poblacions i, per tant, l'economia local d'aquests territoris.
Des d'aquestes línies, el grup d'experts sol·licitem a les administracions pertinents, Ajuntament de València i Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, que faciliten l'organització i coordinació de les activitats necessàries per a detindre aquesta plaga a la ciutat de València.
