La Custòdia del Territori és una eina de gestió territorial encapçalada per col·lectius no governamentals que, mitjançant la signatura d'acords d'ús i gestió de terres i béns amb propietaris privats, tracta de contribuir a la salvaguarda dels valors ambientals, patrimonials i paisatgístics, emplenant la labor efectuada per a tal efecte per les administracions públiques.
En tot acord de custòdia del territori existeixen dos actors claus; d'una banda, les entitats de custòdia, que són organitzacions i col·lectius de la més diversa índole: organitzacions sense fins de lucre de diferent naturalesa jurídica (fundacions, associacions, ONGs, etc.), o actors de l'administració local (ajuntament, mancomunitats, consorcis); i d'altra banda els propietaris de les terres o béns patrimonials que configuren el paisatge, hàbitat o ecosistema a protegir.
En concret, el projecte de recuperació paisatgístic-patrimonial “Terres del Convent de Sant Guillem”, és una iniciativa impulsada per la Càtedra de Participació Ciutadana i Paisatges Valencians de la Universitat de València, en col·laboració amb l'Ajuntament de Castielfabib, i dues associacions locals (l'Associació Cultural de Castielfabib i l'Associació Albar).
El projecte abasta l'àrea geogràfica situada a l'entorn de les ruïnes de l'antic Convent de Sant Guillem, situat en el marge esquerre del riu Ebrón en la partida denominada el Convent, enfront del nucli urbà de Castielfabib, situat a la comarca del Racó d'Ademuz, a la Comunitat Valenciana.
Aquesta proposta planteja avançar en estratègies de gestió territorial participatives que permeten la conservació de valors paisatgístics i patrimonials, utilitzant el mecanisme de la Custòdia del Territori, amb la novetat que mentre la major part de les experiències a Espanya vinculades a la Custòdia s'han concentrat en la salvaguarda d'hàbitats d'espècies vulnerables, en aquest cas ens trobem amb un projecte de Custòdia del paisatge i el patrimoni cultural.
L'Acord de Custòdia del Paisatge i Patrimoni de l'antic Convent de Sant Guillem va entrar en vigor al juliol de 2020, amb una validesa mínima de quatre anys i jurídicament emparat, com qualsevol projecte de custòdia del territori, per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i Biodiversitat.
