.png)
RESUM DE RESULTATS
TELETREBALL I TECNOLOGIA DAVANT LA PANDÈMIA A LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA
La pandèmia provocada pel COVID-19 no només ha tingut un impacte molt negatiu sobre la salut de les persones, sinó que ha generat afeccions en diferents aspectes de l'àmbit de desenvolupament local com l'economia i el treball, entre d'altres. Durant els mesos de l'Estat d'Alarma (en particular, les setmanes de confinament domiciliari), la societat espanyola, i la valenciana en concret, ha experimentat alguns canvis que els analistes han qualificat com de no retorn. Molts aspectes de la vida han canviat i l'impacte d'aquestes transformacions estan encara per valorar tant sobre el territori com sobre les persones.
L'objectiu general d'aquest estudi és mostrar una radiografia de com el teletreball s'ha desenvolupat en l'àmbit de la província de València tant en el sector de l'administració pública local com la seva implantació en el sector empresarial. A el mateix temps, es pretén mostrar les afeccions en la mobilitat que ha suposat aquesta nova forma de treball i caracteritzar el perfil de ciutadà en relació a l'ús de les noves tecnologies, element bàsic per poder desenvolupar el teletreball. Davant el repte d'implantar una nova forma de treball no regulada des del punt de vista normatiu, s'han desenvolupat accions innovadores que han permès respondre de manera conjunta a aquesta necessitat immediata. Aquestes accions s'han desenvolupat en l'àmbit de l'escala local, l'entorn més proper a la ciutadania amb l'objectiu de no deixar ningú enrere. A partir d'aquest diagnòstic territorialitzat, es pretén detectar iniciatives innovadores amb l'objectiu d'identificar Bones Pràctiques, tant en l'administració local com en el sector empresarial, que puguin servir de referència per a altres organismes o entitats i que permetin establir línies estratègiques d'acció futura.
La urgent necessitat d'organitzar i exercir el teletreball ha suposat un punt d'inflexió en tendències prèvies, manifestant-se com possible el que abans només era una potencialitat. A més, ha ajudat a salvar obstacles que semblaven formidables, com la inèrcia en què es trobaven instal·lades empreses o institucions, o el necessari aprenentatge, individual i col·lectiu, que ha calgut emprendre: formació tècnica, conflictes derivats de la conciliació entre activitats diverses, confiança en la seguretat dels instruments emprats, normativa, etc ...
No obstant això, aquest procés no es produeix de forma homogènia, sinó que pot donar lloc a noves desigualtats, socials i territorials. D'una banda, la possibilitat d'optar a l'teletreball no és la mateixa en tots els sectors econòmics i categories professionals. D'altra banda, l'oportunitat que ofereix el teletreball per als territoris depèn de la disponibilitat de recursos i cobertura tecnològica. La gran qüestió pendent, que només es podrà respondre amb el pas el temps, és fins a quin punt aquest descobriment de l'teletreball serà un fenomen efímer o va a romandre com una opció rellevant per a aquells tipus de labor que ho permetin, una vegada que les restriccions pròpies de la pandèmia finalitzin. Partint de la premissa que el teletreball té moltes possibilitats de romandre, consolidar i incrementar com una opció vàlida per a institucions i empreses, és tasca de les institucions, de les empreses i dels agents socials aconseguir que aquesta realitat suposi una finestra d'oportunitat per a aconseguir una societat més inclusiva, en la qual les bretxes econòmiques, socials i territorials desapareguin o, al menys, es difuminin fins on sigui possible.
Amb l'objectiu d'estudiar quin ha estat l'impacte de la COVID en la implantació del teletreball i les noves tecnologies a la província de València s'han dut a terme diferents anàlisis a partir d'informació quantitativa i qualitativa. En primer lloc, s'ha realitzat una anàlisi dels hàbits en matèria d'ús de noves tecnologies a les llars rurals i urbans de la província de València a partir de l'Enquesta sobre Equipament i ús de les Tecnologies d'Informació i Comunicació en les Llars de l' INE (2019). En segon lloc, també s’ha dut a terme un estudi comparatiu del volum de desplaçaments de la població durant la pandèmia, prestant especial atenció als moviments produïts entre les ciutats i els municipis rurals. Finalment, s'ha realitzat una enquesta per determinar el grau d'implantació de l'teletreball i de les noves tecnologies en l'administració local i en el sector empresarial dels municipis rurals de la província de València.
Els resultats obtinguts s'han emmarcat al voltant de tres aspectes claus. El primer d'ells fa referència a la situació de partida (pre-covid) pel que fa a l'ús de tecnologies de la informació tant en l'àmbit rural com urbà. En segon lloc, l'espai habitat durant la pandèmia per veure com aquest fenomen ha tingut efectes sobre la mobilitat. Finalment, s'ha buscat determinar el grau d'implantació del teletreball a l'administració pública local i el sector empresarial, així com el desenvolupament de bones pràctiques en aquests sectors.
Com a principals conclusions en aquests tres àmbits, en primer lloc, cal assenyalar que la situació de partida no ha estat de desigualtat entre l'àmbit rural i urbà, ja que l'accés a internet com a eina bàsica per al teletreball era elevat en els dos entorns, encara que la qualitat de la banda ampla era menys freqüent en l'àmbit rural.
En quant a l'espai habitat, durant l'Estat d'Alarma dos tipus d'àrees incrementen el seu atractiu i passen a ser espais creixentment habitats: les segones residències de l'interior de la perifèria metropolitana i les segones residències de litoral.
Pel que fa al teletreball a l'administració local s'ha detectat un esforç proactiu per a la seva implementació, de manera que la immensa majoria (86,5%) l'ha dut a terme d'alguna manera. Aquestes iniciatives, no s'han limitat a l'Estat d'Alarma, sinó que s'han mantingut i fins i tot ampliat amb posterioritat. En la majoria dels casos, la seva implantació ha estat una opció parcial; només en un terç dels casos el conjunt de la plantilla ha teletrabajado i en la major part dels casos amb mitjans informàtics propis.
Finalment, la implantació de l'teletreball entre les empreses localitzades en els municipis rurals ha estat sensiblement menor que la registrada a l'administració local. Si considerem només les empreses en què el teletreball, per la naturalesa de la seva activitat, és una opció possible, aquest ha estat implementat sol en un 1/3 del total. En aquest cas, també té un caràcter parcial, encara que els mitjans informàtics han estat facilitats per la pròpia empresa. La tornada a la normalitat ha generat en la majoria dels casos el retorn a la feina presencial a diferència de l'administració pública on el teletreball es manté després de l'Estat d'Alarma.
Dins de les bones pràctiques identificades, destaca la visió de futur i implantació de l'ús de les noves tecnologies com a experiència prèvia a la situació sobrevinguda d'alguns ajuntaments, que ha permès el poder adaptar-se de forma més senzilla a la implantació urgent que ha requerit el teletreball. Al mateix temps, també destaca l'ús innovador que s'ha realitzat de les eines tecnològiques com a vector d'oportunitat per afavorir el desenvolupament local del municipi i pal·liar els efectes econòmics que està generant la pandèmia.
