RESUM DE RESULTATS

TURISME I COVID-19 A LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

La pandèmia causada pel COVID-19, va produir impactes sense precedents en el sector turístic a l'estiu de 2020, amb pèrdues irrecuperables causa del tancament de negocis i el confinament. Referent a això, diferents organismes públics i privats, van actuar de forma ràpida donant suport a empreses i destinacions davant el repte de la crisi sanitària.

La Diputació de València, a través de l'Patronat Provincial de Turisme de València, amb la seva marca "València Turisme", ha contribuït de manera inqüestionable a mantenir l'interès dels productes turístics, a través d'accions nacionals i internacionals, així com mitjançant accions relacionades amb la subvenció d'experiències i iniciatives per a municipis, mancomunitats, entitats sense ànim de lucre, associacions i empreses. S'han establert ajudes per més de 2.100.000 euros, amb l'objectiu de contrarestar, en la mesura del possible, l'efecte de la pandèmia sobre l'activitat turístiques a través de la realització d'accions de promoció i de reactivació del consum de productes i experiències turístiques al llarg de l'any 2020.

Tot i que les respostes han estat ràpides i eficaces, no s'ha pogut compensar completament l'impacte derivat de l'absoluta falta de mobilitat. El "por a viatjar" que va sobrevenir després, unit a les restriccions legals a la mobilitat, en particular la internacional, va donar pas al fet que el mercat local es reactivés, contribuint a mantenir oberts els negocis, a valoritzar el producte turístic local i a redescobrir el propi territori, creant una finestra d'oportunitat per al futur.

L'objectiu d'aquest estudi consisteix a conèixer la realitat turística de la província de València en el període COVID-19, analitzar de forma comparativa les dades estadístiques oficials entre els anys 2019 i 2020, amb la intenció d'assentar les bases de l'activitat turística i identificar accions innovadores que siguin capaços de regenerar el sector turístic i l'economia de les destinacions per a una futura etapa post-COVID-19.

L'anàlisi està dividit en 3 parts: 1. Anàlisi de dades estadístiques, 2. Enquestes als Agents de Desenvolupament Local i / o responsables de turisme i 3. Enquestes a la Xarxa d'Oficines d'Informació Turística de la Generalitat Valenciana.

A manera de resultat, les dades estadístiques oficials (INE) han permès acostar-se a la realitat i conèixer en profunditat l'impacte de la pandèmia a la província de València, a més de detectar els punts forts sobre els quals construir la nova normalitat.

Es pot observar una significativa reducció en el nombre de viatgers de 2019 al 2020, més accentuada entre els turistes estrangers i reflectida en l'estada mitjana dels establiments hotelers. Mentrestant, per al mateix període, es va percebre a la província de València un augment en la proporció de turistes nacionals i estrangers sobre el total d'Espanya, demostrant la seva capacitat de retenir un turisme tradicional i fidel.

L'evolució de les pernoctacions dels establiments hotelers i extrahotelers en el mateix període, va presentar una marcada dicotomia en el comportament dels turistes, vinculada a les restriccions sanitàries. Durant els dos primers mesos de 2020, en el cas de les pernoctacions hoteleres, ha augmentat el nombre de turistes respecte a l'any anterior. No obstant això, des del mes de juny, amb la lliure circulació per tot el territori nacional i amb la disminució de les restriccions sanitàries, les pernoctacions dels turistes estrangers van presentar pitjors xifres, a causa de factors com el tancament de fronteres entre països de la UE, així com recomanacions de no viatjar a territori espanyol.

Els allotjaments extrahotelers en general van mostrar un comportament similar als altres allotjaments, amb un increment al gener i febrer i una forta reducció al juny. No obstant això, els allotjaments rurals, han estat els únics, a la província de València, en aconseguir que les pernoctacions creixin respecte de l'any anterior. Una tendència probablement associada a la preferència per allotjar-se en llocs menys urbans i més rurals, amb la utilització de les segones residències i cases familiars, enfortint el contacte amb la natura, evitant espais massificats i preferint aquells amb menor incidència de virus.

Pel que fa a les empreses turístiques, l'estudi analitza la repercussió de la crisi sanitària i com a conseqüència, el tancament d'algunes empreses. Les dades de l'enquesta realitzada a les empreses, per part de la Generalitat Valenciana, mostren una alta capacitat de resiliència a les empreses del sector, les quals han desenvolupat accions solidàries i innovadores per generar confiança en el client, ajudant a suportar la crisi. De la mateixa manera s'observa que la majoria de les empreses consideren que l'impacte econòmic de la pandèmia ha estat alt, havent sol·licitat algun tipus d'ajuda econòmica.

En totes les modalitats d'empreses d'allotjament (hotels, càmpings i cases rurals) el mes de març va representar la primera part dels tancaments, abril va suposar la pràctica totalitat de desaparició de l'activitat, al maig es detecten algunes obertures, però molt escasses. Juny va ser un mes de recuperació, amb pocs establiments oberts, i a partir d'agost s'estabilitza el nombre d'empreses d'allotjament turístic obertes. En definitiva, la pandèmia ha afectat per igual a el tancament d'establiments de tota la regió i en cap cas es recuperen els nivells de l'any anterior, encara que la recuperació hi ha estat important no va ser completa.

Pel que fa a l'ocupació, la pèrdua de llocs de treball a causa de la pandèmia és una de les pitjors conseqüències econòmiques i socials de la crisi sanitària. A la Comunitat Valenciana s'ha detectat una clara reducció dels treballadors afiliats a la Seguretat Social a partir del mes de març, amb pèrdues que no s'han pogut recuperar-se fins a la data. Mentrestant, pel que fa a l'ocupació en el sector hoteler, la província de València ha estat capaç de mantenir unes taxes d'ocupació superiors a la mitjana de la regió, al menys en els mesos de la temporada alta.

En l'anàlisi de la reacció i resposta a nivell local davant la crisi pandèmica, a través d'enquestes on line als Agents de Desenvolupament Local (ADL) i / o responsables de turisme en els ajuntaments i mancomunitats, s'ha observat que més de la meitat dels municipis enquestats havien desenvolupat mesures 'anti-COVID' per garantir l'estada segura de l'visitant, d'entre elles les principals estarien relacionades amb la higiene, el control d'aforament i la distància de seguretat.

S'han identificat fins a 107 iniciatives implementades, sent alguna d'elles molt innovadores, com l'ús de drones per mesurar l'aforament de les platges (Cullera), la incorporació de codis QR`s per evitar l'ús de paper en les Oficines d'Informació Turística (Bunyol), o anàlisi de les aigües residuals per detectar la quantitat de virus (Alfarrasí). En l'hostaleria no s'han aplicat restriccions severes, estant aquestes centrades en les indicacions de Govern (GVA i / o Estat).

L'última línia d'investigació, dins de la temàtica turística, es va centrar en recopilar informació a partir de la Xarxa d'Oficines d'Informació Turística de la Comunitat Valenciana (OITs), igualment mitjançant l'ús d'un qüestionari on line.

Les informacions de les OITs, van confirmar la reducció de el nombre de turistes a l'estiu de 2020 en comparació del mateix període de l'any anterior, en la seva gran majoria. D'altra banda, algunes OITs van assenyalar una pujada modesta en el nombre de visitants en les destinacions d'interior, que pot estar vinculada a la segona residència i suposa un nombre absolut reduït. També s'ha observat algun augment de la despesa diària en aquests municipis d'interior en referència a l'any 2019.

En línies generals, l'estiu ha estat una temporada favorable, amb un turisme més escalat i tranquil, amb una mica més d'intensitat a partir del setembre. La major part dels turistes van ser d'origen nacional, en concret turistes de la Comunitat Valenciana, el que reafirma la idea de la generalització de l'turisme de proximitat.

A tall de conclusió, l'impacte de la pandèmia sobre el sector turístic ha estat important a la província de València. No obstant això, la recuperació a partir de l'estiu, vinculada a una oferta adequada, una bona promoció i una alta confiança en la seguretat de les destinacions, han estat clau. També cal tenir en compte el bon comportament dels càmpings i de les cases rurals, que fa pensar en la recuperació de les vacances més tradicionals, la volta a el món rural i a l'oferta d'allotjament més alternativa.

D'una banda, s'ha pogut conèixer que el turisme intern va tenir un protagonisme significatiu en el manteniment dels establiments turístics i en la posada en valor del producte local. D'altra banda, detectar les respostes innovadores presentades i posades en marxa pels municipis, les mancomunitats i les associacions a partir de l'ajuda i suport de la Diputació de València, resulta fonamental per conèixer cap a on es dirigeix ​​el sector i si la millora de l'atractivitat mitjançant productes nous i ofertes té el resultat desitjat per mantenir negocis i llocs de treball. Resulta rellevant assenyalar que les reaccions dels municipis, mancomunitats i empreses, enfront de la crisi sanitària han estat ràpides, el que indica una capacitat de resiliència important, el que no treu que les pèrdues en el sector hagin estat destacables.