L'objecte d'estudi d'aquesta càtedra institucional és el conjunt de pràctiques econòmiques i socials que engloba el fenomen de l'economia col·laborativa i l'economia de les plataformes virtuals.
L'economia col·laborativa (sharing economy) és un conjunt de pràctiques econòmiques consistents a compartir béns que es troben infrautilitzats amb la finalitat que un tercer que els necessita puga donar-los utilitat. La manera d'articular-se pot revestir diverses formes, encara que les més esteses són l'arrendament o lloguer i el préstec gratuït d'aquests. En un sentit estricte, quedarien extramurs d'aquest terme la compravenda de béns de segona mà (marketplace) i, fins i tot, la prestació de serveis (crowdworking) com és el cas dels serveis de transport, repartiment, reparacions, cura de mascotes, impartició de classes particulars, etc. No obstant això, en aquesta Càtedra s'analitzaran també tots dos conceptes englobant en les seves recerques tot allò que estiga relacionat amb les plataformes digitals i la transformació digital.
Aquesta diversitat de pràctiques es troba estretament vinculada a les plataformes virtuals i les aplicacions mòbils que serveixen de base per al seu desenvolupament. Tant l'economia col·laborativa com altres prestacions han trobat en les noves tecnologies de la informació i la comunicació la llançadora òptima. A través d'aquestes aplicacions es posa en contacte a una àmplia xarxa de demandants i oferents atorgant-los canals i mecanismes d'informació i intercanvi eficaços i eficients. D'aquesta manera, i salvant les diferències evidents entre cadascuna de les pràctiques econòmiques, el mercat s'amplia donant cabuda a una multitud de persones que estan disposats a llogar, vendre o prestar serveis, en concurrència amb els tradicionals canals de distribució que generalment estableixen empresaris i professionals.
Sens dubte l'economia de les plataformes digitals ha generat noves oportunitats per a garantir la sostenibilitat econòmica i mediambiental, però el protagonisme que ha adquirit en l'última dècada es deu a les amenaces produïdes per la seva capacitat per a potenciar la precarietat laboral, el conflicte polític al voltant de la regulació pública de certs sectors econòmics o conflictes socials i econòmics, sobretot en entorns urbans, a causa de la seva expansió desordenada i descontrolada. A més, el paper que juguen les plataformes ha posat en dubte la naturalesa de l'economia col·laborativa, doncs, encara que les parts que intervenen en la relació d'intercanvi poden caracteritzar-se per l'ànim de lucre, a més, de normal, aquest ànim de lucre sempre es troba en les empreses que estan darrere de les aplicacions informàtiques que promouen i faciliten aquestes relacions.
Resulten paradigmàtics, sense ànim de ser exhaustius, les següents controvèrsies socials: els conflictes laborals sorgits al voltant dels serveis de repartiment a domicili realitzats, generalment, mitjançant motos i bicicletes en entorns urbans (propis de plataformes com Deliveroo o Glovo); els conflictes laborals i administratius relacionats amb el sector del transport de passatgers (Uber o Cabify); les qüestions que susciten respecte del dret a la intimitat o, fins i tot, del dret a la promoció professional els sistemes de reputació on-line empleats per aquestes plataformes; els problemes de gentrificació i d'accés a l'habitatge relacionats amb els lloguers turístics (Airbnb); o, els reptes que plantegen a la regulació de la mobilitat les noves formes de lloguer de vehicles, motoritzats o no, a les ciutats (carsharing).
Aquests debats han d'afrontar-se sense perdre de vista la diversitat de pràctiques que s'identifiquen amb l'economia de les plataformes digitals i sense eludir la necessitat de diferenciar de forma nítida els seus diferents vessants i problemàtiques.
En aquest sentit, poden identificar-se multitud de plataformes amb diversitat de finalitats i, per tant, amb necessitats d'estudi diferents. Des d'aquelles dirigides a compartir i/o llogar béns com a automòbils, espais de treball, immobles destinats al turisme, etc. fins a les dedicades a oferir serveis de transport urbà, repartiment a domicili o realització de tasques domèstiques, passant per aplicacions i plataformes que ofereixen la possibilitat de comprar i vendre béns de segona mà.
Per descomptat, l'expansió d'aquest fenomen social, econòmic i polític no pot entendre's sense parar esment a la ràpida expansió i evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació que permeten canals eficients d'interacció i intercanvi, facilitant a més una mercantilització més pronunciada i accelerada de moltes facetes de la vida. Tot això té per objecte analitzar-se en aquesta Càtedra.