University of Valencia logo Logo del portal

  • Llíria
La Universitat de València presenta la cinquena edició de la Universitat d'Hivern d'Ontinyent (UHO), fruit de l'estreta col·laboració entre l'ajuntament d'Ontinyent, Caixa Ontinyent, la fundació Campus Ontinyent i l'ADEIT.
La Universitat de València, a través del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial i l'Ajuntament d'Enguera, organitza la quarta edició de la Universitat de la Tardor a la capital de la Canal de Navarrés, centrada en aquesta ocasió en "El desenvolupament territorial al medi rural. Recursos i xarxes".
Les jornades, que se celebraran en una desena d'ajuntaments de la Comunitat Valenciana, tenen per objecte formar a alcaldes, regidors de turisme i promoció econòmica, així com a tècnics municipals en matèries relacionades amb aquest sector econòmic.
És l'Empresa social una bona alternativa d'autoocupació? Aquest curs parteix de la base que sí ho és, i que a més és una bona opció per al territori. No només genera ocupació, sino que es tracta d'ocupació de qualitat i dirigit a millorar el benestar social del municipi on se situa, coincidint amb les finalitats d'interès general que mouen als Municipis.
En el seminari, organitzat pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, amb la col·laboració de Caixa Popular, s'analitzaran els beneficis que aporta l'ús d'empreses socials perquè els ajuntaments desenvolupen les seues polítiques, i també les distintes fórmules que estos poden utilitzar per a la gestió directa o indirecta de serveis locals per Empreses Socials, incentivar l'auto- ocupació o afavorir la inserció sociolaboral.
La Universitat de València, de la mateixa manera que va esdevenir en les eleccions europees de 2014, ha organitzat novament unes jornades que tenen per motiu l'anàlisi de l'escenari actual, així com la discussió, la reflexió i la definició de propostes que tenen per objecte el desenvolupament territorial valencià.
En les últimes dècades s'ha anat desenrotllant un moviment (de dimensió internacional) que impulsa un espai específic denominat Economia Social. Per esta s'entén una visió i una pràctica que reivindica l'economia en les seues diferents facetes (producció, finançament, comerç i consum) com a mitjà -i no com a fi- al servici del desenrotllament personal i comunitari.
En les últimes dècades s'ha anat desenvolupant un moviment (de dimensió internacional) que impulsa un espai específic denominat Economia Social. Per aquesta s'entén una visió i una pràctica que reivindica l'economia en les seues diferents facetes (producció, finançament, comerç i consum) com a mitjà –i no com a fi– al servei del desenvolupament personal i comunitari.
És una realitat que les nostres societats estan patint una mutació estructural. La presència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha provocat el que pot denominar-se una revolució en l'economia, la política, la societat i la cultura, transformant-se radicalment les formes de produir riquesa, d'interactuar socialment i fer circular el coneixement.
En les últimes dècades s'ha anat desenrotllant un moviment (de dimensió internacional) que impulsa un espai específic denominat Economia Social. Per esta s'entén una visió i una pràctica que reivindica l'economia en les seues diferents facetes (producció, finançament, comerç i consum) com a mitjà -i no com a fi- al servici del desenrotllament personal i comunitari.
En les últimes dècades s'ha anat desenvolupant un moviment (de dimensió internacional) que impulsa un espai específic denominat Economia Social. Per aquesta s'entén una visió i una pràctica que reivindica l'economia en les seues diferents facetes (producció, finançament, comerç i consum) com a mitjà –i no com a fi– al servei del desenvolupament personal i comunitari.
L'efecte expansiu que sobre l'economia valenciana tindria l'accessibilitat ferroviària en ample europeu, no solament té a veure amb l'estalvi en costos de transport per a sectors estratègics com l'agroalimentari, automobilìstic, industrial i turístic; ha d'estendre's, també, en termes d'impuls, diversificació i internacionalització d'aquesta economia.
Les creixents responsabilitats que han assumit els governs locals en les últimes dècades han fet d'ells un element clau en la gestió pública del territori, de tal forma que les ciutats s'han erigit en actors fonamentals a l'hora de dissenyar polítiques públiques i gestionar interaccions públic-privades.
Superats ja els anys del model simplista del Sol i platja, un dels actius de la indústria turística en els últims anys ha sigut el cridat turisme cultural, un concepte en què el coneixement de monuments i llocs històrics es conjuga amb la immersió en la història natural i cultural, així com amb el coneixement de les arts, de la filosofia i del forma de vida de les distintes societats
La Universitat de València organitza una nova edició de la Universitat d'Hivern d'Ontinyent (UHO). Fruit de l'estreta col·laboració entre l'Ajuntament d'Ontinyent, Caixa Ontinyent i la Fundació Campus Ontinyent s'ha disenyat la quarta edició d'aquesta trobada acadèmica.
Les polítiques de desenrotllament rural en la Unió Europea s'han correspost amb canvis en el medi rural i amb la concepció d'una nova ruralitat en què les qüestions mediambientals ocupen un destacat lloc.
És l'empresa social una bona alternativa d'autoocupació? Este curs parteix de la base que sí ho és, i que a més és una bona opció per al territori. No només genera ocupació, sinó que es tracta d'ocupació de qualitat i dirigit a millorar el benestar social del municipi on s'ubica, coincidint amb les finalitats d'interés general que moues els municipis.
Poden les empreses socials ajudar als Ajuntaments a complir les seues polítiques socials i d'ocupació? Esta pregunta se l'han plantejat investigadors de la Universitat de València, que coincideixen en què les cooperatives i altres empreses contemplades en la Llei d'Economia Social pareixen les més idònies per a prestar serveis socials, així com per a fomentar l'ocupació en el territori.
Malgrat tenir dedicada una plaça a València, la figura del botànic Simón de Rojas Clemente i Rubio (Titaguas, 1777 – Madrid, 1827) romana ignorada per la immensa majoria de valencians. La seua intensa vida s'emmarca en una època fascinant, en la qual la llum de la raó intentava imposar-se en un món encara dominat per l'obscurantisme.
Embolicat encara en el misteri de la seua finalitat última, l'aqüeducte de la Peña Cortada no és tan sols la millor mostra conservada de l'enginyeria hidràulica romana en les nostres terres, és també un dels elements emblemàtics de l'arqueologia valenciana.
Els canvis tecnològics de les últimes dècades han propiciat el desenvolupament dels transports i comunicacions, intensificant-se el flux de productes, persones, capitals i coneixements i donant lloc a la formació de xarxes complexes en el context d'una economia cada vegada més globalitzada.
L'Agenda 21 local va ser aprovada en el Cim de la Terra de Rio de Janeiro en 1992, i pot definir-se com un pla d'acció en l'àmbit local destinat a aconseguir un desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i mediambiental.
Hereus d'una concepció vuitcentista que considerava infinits els recursos naturals, el “món desenvolupat” ha estat instal·lat tradicionalment en models de producció i desenvolupament manifestament insostenibles.
La recuperació i desenvolupament del mitjà rural ha d'implicar necessàriament la dignificació de la vida de les persones que viuen en ell, la qual cosa comporta identificar i potenciar les possibilitats econòmiques específiques de cada territori.
 
 
This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy