Es coneix amb el terme perpetradors els qui cometen un delicte o falta greu, els autors de crims especialment abominables. Aquest dimarts, 14 de novembre, a les 17 hores, s’inaugura el congrés ‘L’infern dels perpetradors. Imatges, relats i conceptes’, que tindrà lloc al Col·legi Major Rector Peset fins al dijous 16 de novembre.
El congrés està organitzat pel Grup de Recerca Repercri (Representació Contemporània dels Perpetradors), la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i Investigació i el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, amb la col·laboració de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDH), l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València i l’Àrea de Filosofia del Dret del Departament de Dret Públic de la Universitat Jaume I de Castelló.
Dirigit pels professors de la Universitat de València Vicente Sánchez-Biosca i Anacleto Ferrer (Repercri), l’encontre té com a objectiu “interrogar la figura del perpetrador, tant en la seua dimensió monstruosa, com en la seua banalitat humana, aprofundint en l’anàlisi dels agents del ‘mal’ tal com es manifesten en les societats modernes”. A tal fi, expliquen els organitzadors, “els perpetradors seran investigats, en primer lloc, a través de les imatges que els representen i de les que produeixen; en segon lloc, per mitjà dels relats que narren els seus actes (ja es tracte d’actes narracions, ja de relats testimonials); i, finalment, en la manera en què són pensats per la filosofia, la ciència i la història”.
En el curs del segle passat, assenyalen els organitzadors del congrés, “l’envergadura de la víctima va créixer fins a impregnar discursos tant científics i polítics com pràctiques terapèutiques, simbòliques i memorístiques”. No obstant, afegeixen, “en les últimes dècades, i sense que la víctima haja abandonat el seu protagonisme, ha augmentat l’interés per l’anàlisi dels perpetradors, molt especialment d’aquells que van exercir crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidis”. Entre altres factors, apunten, “aquest gir obeeix a diverses raons: una generalització del victimisme, la torbadora reivindicació d’aquesta condició per part d’executors, la participació cada vegada més abundant de perpetradors ordinaris en massacres o en l’ocasional làbil frontera que separa víctima i victimari (eixa ‘zona grisa’ de la qual parlà Primer Levi)”.
La conferència inaugural de Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret i director de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDH), porta com a títol Infern, paradís o simplement purgatori. El Dret, davant el perpetrador. El professor de Lucas articularà la seua reflexió a partir de diverses preguntes: “En realitat, és el Dret qui crea o possibilita l’infern que posseeix al perpetrador? Hi ha un infern jurídic per al perpetrador o eixa condició -eixe càstig que ens sembla l’únic a mesura del perpetrador- va molt més enllà de la capacitat del Dret? Té el Dret capacitat de redempció per al perpetrador o hi ha perpetradors irredimibles?”.
Després de la conferència inaugural, el congrés serà presentat per Vicent Flor (director la Institució Alfons el Magnànim), Jorge Hermosilla (vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de Valènica) i els professors de la Universitat de València Vicente Sánchez-Biosca i Anacleto Ferrer.
