Els professors Francesc Martínez i Antonio Laguna mostren en un documental les conclusions de la seua investigació sobre el vincle entre la publicitat, els productes-miracle i les pseudo-teràpies
Els productes miracle són aquells que prometen solucions definitives però mai no ofereixen els efectes anunciats. Els professors de Periodisme Francesc Martínez Gallego i Antonio Laguna han analitzat la interrelació entre aquests productes i la premsa en diverses publicacions com ara els articles “Anuncios y sensacionalismo: el cinturón eléctrico y la irrupción de la publicidad de masas” (Pensar la publicidad, 12, 2018) “Prensa y publicidad. Cada día un milagro” (RIHC, 14, 2020) “Los anuncios milagro. El gran negocio de la “Humanidad doliente” (RIHC, 14, 2020) o “Remedios homeopáticos y publicidad de masas en España: 1880-1910” (RIHC, 14, 2020), o el llibre Salud, sexo y electricidad. Los inicios de la publicidad de masas (2018).
Les conclusions obtingudes reflecteixen que la demanda d’aquests productes està lligada sovint a la credulitat, d’una manera semblant a com opera la fe i a la religió, i d'ací deriva la dificultat per a prohibir la seua venda i publicitat. A més, Francesc Martínez indica que les prohibicions no solen arribar a bon port, ja que inciten a fer l'acció vetada. Els productes miracle només deixen de ser-ho si superen els procediments del mètode científic: però això passa molt poques voltes, perquè quasi sempre es tracta d’enganyifes i no d’intents d’ampliar el camp científic. El problema principal, segons Martínez, està en els fàrmacs que no segueixen el protocol establert i “intenten vendre gat per llebre”.
És important conéixer el context històric de la publicitat d'aquests productes miracle, especialment “en una societat en la qual hi ha molta gent bolcada en la manipulació de la història en funció dels seus interessos”. Els plantejaments pseudo-científics són part d’errors històrics que s’han perllongat en el temps. El desconeixement científic, lligat a l'extrema dreta pot acabar amb tot. Però també pot perjudicar el coneixement públic l’esquerra feng shui, “la presumpta esquerra nascuda en la new age amb adscripció anti-científica com Miguel Bosé o La Polla Records”. És important saber que la ciència no és infal·lible, sinó que creix de manera progressiva i, per això, és fàcil creure els plantejaments pseudocientífics que diuen arribar on la ciència no ho fa. La credulitat es lliga a la por a la malaltia, a l’envelliment o a la mort i vol remeis. D’ací que la credulitat s’empasse els miracles.
Un exemple és l’homeopatia. La medicina homeopàtica va nàixer a Europa al voltant de l'any 1800. A penes cinquanta anys més tard ja comptava amb una extensa xarxa de publicitat a través de revistes o diaris. Aquest tipus de medicina qüestionava els tractaments basats en la medicina científica i apostava per plantejar tractaments personalitzats de naturalesa metafísica. A través de la publicitat dels mitjans i la manera d'actuar del periodisme es va promocionar i es va donar a conéixer el producte miracle. Alguns farmacèutics del segle XIX (precisament en temps d’epidèmies de còlera, quan la gent estava desesperada perquè la medicina no tenia cura per a aquesta malaltia), van descobrir que podien fer productes homeopàtics en massa, saltant-se el principi del tractament singular per a cada pacient. Homeòpates i (alguns) farmacèutics, es posaren d’acord per dur endavant un gran negoci: vendre píndoles de sucre i aigua. Eren innòcues; però ni curaven el còlera ni curaven res. Eren un timó. En la societat actual, el patró del consumidor de l'homeopatia a Europa és el d’una dona, de classe mitjana-alta, amb estudis superiors i al voltant de 45 anys, ja que sent autoritzada per a provar remeis nous. És a dir, subratlla Martínez, els productes-miracle i les pseudo-teràpies no tenen com a clients a les classes populars, como algú podria pensar, sinó que s’adrecen també a les classes benestants, amb estudis, que creuen que poden arribar on la ciència encara no ho ha fet.
Francesc Martínez explica que la “farmacologia homeopàtica” va arribar a Espanya amb l'epidèmia de còlera, en 1885, ja que, en el moment, no tenia cura. Fins a l'arribada de les vacunes proposades pels doctors Koch o Ferrán, cadascun inventava “el seu beuratge màgic” amb la finalitat de convéncer a la gent del seu èxit i lucrar-se mitjançant això. Les vacunes, destaca Martínez, no podien produir-se a la mateixa velocitat que les actuals contra la COVID-19, perquè no es comptava amb els alts pressupostos ni els avanços actuals.
Tots aquests productes pseudo-científics estan orientats a “pal·liar els temors o les ànsies de la població”. En la dècada de 1890 van aconseguir milers de dòlars, pessetes, francs..., amb un cinturó elèctric que prometia recuperar el vigor sexual. Va ser un anunci universal, que igual podies llegir en un periòdic nord-americà, espanyol o australià. En 1890 els mitjans havien descobert ja la publicitat com a mitjà de finançament i acceptaven anuncis de tota mena, fins i tot els més inversemblants. Els productes-miracle, com ara el cinturó vigorèxic, estaven a l’odre del dia. La creença hui dia és que una cosa així no pot succeir per tot l'avanç tecnològic dels últims anys, però succeeix al contrari. Dispositius com a telèfons mòbils o ordinadors serveixen per a publicitar aquests productes més que per a allunyar-los. “A Espanya en un any mitjà s'han facturat dos mil milions d'euros en venda de productes miracle relacionats amb medicina, estètica i nutrició”, puntualitza el professor Francesc Martínez.
El catedràtic de Periodisme, expert en la història de la comunicació, considera que estem en el moment àlgid de la publicitat de productes miracle. Encara que els governs dels països afectats prenen cartes en l'assumpte, és una cosa complexa de regular per l'opinió pública o la relació dels productes miracle amb la religió i la fe. “Hem sigut capaços de controlar fins a un cert punt la publicitat en mitjans convencionals, però al mateix es dispara en gran mesura la publicitat en xarxes socials i mitjans tecnològics”.
Francesc Martínez considera que els productes miracle, igual que el negacionisme, aconsegueixen promoció gratuïta a través dels grups bombolla originats en xarxes, com poden ser les llistes de difusió de Whatsapp, Instagram… “Un amic el difon i tu et fies d'ell per les seues idees, la proximitat… No eres capaç de raonar i, al no haver-hi contra- arguments científics, et menges la faula”, assenyala.
Una de les característiques d'internet és l'accés a tota mena de continguts, lícits i il·lícits, d'ací la dificultat per a acabar amb l'auge de la publicitat de productes miracle. Després d'investigar a fons el funcionament d'aquesta publicitat, Martínez entén que la manera d'acabar amb això és el coneixement públic: “Les ràdios i televisions públiques, en comptes d'intentar competir amb mitjans privats en termes de sensacionalisme, han de fer servei públic, és a dir, contra-argumentar aquesta informació mentidera per a evitar que es propague”. És necessari adaptar l'ensenyament i els mitjans de comunicació al món en què vivim en tot moment.
“És un assumpte que està costant diners i salut. Els mitjans públics han de ser mitjans contra allò tòxic i verificar informacions, és igual que siga mitjançant fact-checking general o particular; el cas és incidir, actuar. Els mitjans públics han de canviar de dalt a baix”, conclou Francesc Martínez.
Les investigacions realitzades pel professor d'història del periodisme s'han concretat en la realització d'un documental titulat “Productes miracle i pseudociència: impostures i negocis”. Ideat i guionitzat pel professor Francesc Martínez, compta amb la participació de diversos experts en comunicació científica, alguns d'ells professors en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació i d’altres facultats o universitats, com són Antonio Laguna, Enrique Bordería, Carolina Moreno, José Miguel Mulet, Carla Aguirre, Lorena Cano o Fernando Cervera.
Jaime Sánchez López
Alumne de 2n curs de Periodisme
Links:
Dossier: PRENSA Y PUBLICIDAD. CADA DIA UN MILAGRO, en RICH (Revista Internacional de Historia de la Comunicación)
https://revistascientificas.us.es/index.php/RiHC/issue/view/931/263
Article: Anuncios y sensacionalismo: el cinturón eléctrico y la irrupción de la publicidad de masas
https://revistas.ucm.es/index.php/PEPU/article/view/60919
Documental: Productes miracle i pseudociència: impostures i negocis
