València acull la trobada internacional més important en l'àrea de la física gravitacional, que se celebra per primera vegada a Espanya. Fins a divendres 12 donen cita a València prop d'un miler de científiques i científics de més de 50 països que presenten, estudien i investigen els principals avanços en el camp de la relativitat general i la gravitació, en particular en la detecció i l'estudi de les ones gravitatòries, en alguna de les més de 600 xarrades científiques especialitzades programades. Ho fan durant la trobada més important sobre gravitació: la 22nd International Conference on General Relativity and Gravitation & 13th Edoardo Amaldi Conference on Gravitational Waves.
Aquest congrés, organitzat per la Universitat de València i el CSIC i gestionat per la Fundació ADEIT, ajudarà a crear noves sinèrgies en el camp de la gravitació i, especialment, en l’àmbit de la física d’ones gravitatòries i les seues múltiples implicacions. Així ho expliquen els organitzadors del congrés a València, José Antonio Font, catedràtic d'Astronomia i Astrofísica, i José Navarro, catedràtic de Física Teòrica, ambdós de la Universitat de València.
Les ones gravitatòries, clau per a respondre a l'origen de l'Univers
Les ones gravitacionals obrin una nova finestra a l'exploració detallada de l'Univers i seran clau per a respondre als molts enigmes del macrocosmos i, segurament, també del microcosmos. La detecció de les ones gravitatòries pels observatoris Advanced LIGO-Virgo, que confirmen una de les prediccions més importants de la relativitat general d'Einstein, és considerada com un dels descobriments més importants en ciència fonamental en el que portem de segle, expliquen els organitzadors del congrés.
Contingut científic de les sessions
Les sessions del programa científic, impartides per especialistes internacionals, abordaran, entre altres temes la celebració del centenari de les expedicions britàniques de l'eclipsi de 1919, que van confirmar la predicció d'Albert Einstein de la deflexió de la llum per cossos massius. A la seua vegada, durant el congrés s'analitzarà l'estat actual dels estudis sobre la naturalesa dels objectes compactes (estreles de neutrons, forats negres i objectes exòtics com els estreles de bosons), l'estudi i la simulació de la col·lisió d'estreles de neutrons i de forats negres en sistemes binaris, la formació de forats negres supermassius i els últims resultats de les observacions de l’Event Horizon Telescope.
A més, es tractarà la investigació en superradiància i matèria fosca en situacions de gravetat intensa, l'estat de la investigació en cosmologia en l'era post-Planck, el progrés en les expansions post-newtonianes i els mètodes de teories de camp efectives.
Els avanços en la relativitat matemàtica i la relativitat numèrica i les seues aplicacions en l'astrofísica i en la física d'altes energies, la situació de les teories de gravetat modificada, la gravetat quàntica de llaços, els aspectes gravitacionals de la teoria de cordes i la teoria quàntica de camps, l'holografia, la gravetat anàloga i la informació quàntica, l'inici de l'Astronomia de Missatgers Múltiples i el futur dels detectors d'ones gravitatòries terrestres i en l'espai seran uns altres dels temes presentats en les 23 sessions paral·leles que contempla el congrés.
Homenatge a la figura de Stephen Hawking
Durant els dies del congrés, a través de les diferents sessions paral·leles i plenàries, es donarà resposta a molts dels interrogants que Stephen Hawking va plantejar sobre els forats negres i l'origen de l'Univers.
Hawking ha sigut un dels científics que més ha investigat la gènesi de l'Univers i la naturalesa dels forats negres recolzant-se en la relativitat general i la teoria quàntica. La seua figura serà homenatjada durant el congrés. Companyes i companys, investigadores i investigadors i amistats de Hawking repassaran la seua extensa trajectòria professional i humana.
Dones en la ciència i conferència pública sobre ones gravitacionals i Einstein
A més del programa científic del congrés, també estan programades dues ponències de caràcter més divulgatiu. D'una banda, la realització d'una taula redona, el dimarts 9 de juliol, al MUVIM, sobre ‘Dones en la ciència’. Científiques i científics debateren conjuntament sobre la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones en els camps de STEM. I, per una altra, la conferència ‘Einstein, forats negres i ones gravitacionals’, a càrrec de Gabriela González, professora en la Universitat de Louisiana i membre de l'observatori de detecció d'ones gravitatòries americà LIGO, s'impartirà en el Museu de Ciències Príncep Felipe. Aquesta ponència, en castellà, per a dimecres (10 de juliol) a les 19:30 hores.
Inauguració del congrés
La inauguració del congrés va ser dilluns 8, i va comptar amb el representant del comité local José Antonio Font; Sheila Rowan, presidenta del Grawitational Wave International Committee i presidenta del Scientific Organising Committee del Amaldi13; Eric Poisson, president de la International Society on General Relativity and Gravitation; Vitor Cardoso, president del Scientific Organising Committee del GR22; Carlos Hermenegildo, vicerector d'Investigació de la Universitat de València; i Rafael Tabarés, secretari autonòmic d'Universitats i Investigació de la Generalitat Valenciana.
