Arqueologia Ibèrica

La cultura ibèrica és una de les primeres civilitzacions de la península Ibèrica dotada d'escriptura i moneda, amb una gran tradició d'estudi al País Valencià. El Departament de Prehistòria i Arqueologia sempre ha tingut aquesta línia de recerca com una de les seues prioritats, desenvolupant projectes a l'altura dels enfocaments més avançats de la recerca protohistòrica, que en l'actualitat afegeixen al marc ecològic aspectes socials derivats de la iconografia i dels plantejaments de gènere, donats a conèixer en treballs propis i, sobretot, en participacions en congressos nacionals i internacionals. A més de les publicacions en paper també s'han implementat pàgines web d'accés lliure amb els resultats de les pròpies recerques.

Arqueologia fenício-púnica

Seguint l’estela del Prof. Tarradell (1920-1995) amb les seues excavacions al Marroc, el departament ha mantingut una línia de recerca internacional permanent sobre la cultura fenício-púnica, codirigint les excavacions de Lixus (Larraix) entre 1995 i 2009 i participant en treballs realitzats a Eivissa i a Sardenya. Tot açò ha redundat en el reconeixement d'una gran competència dels membres del departament en l'estudi del contacte colonial fenício-púnic en el vessant mediterrani peninsular i, en particular, en la costa ibèrica.

Arqueologia Clàssica

Constitueix una altra de les línies més desenvolupades, igualment a partir de les bases assentades pel Prof. Tarradell. El departament ha dut a terme actuacions arqueològiques sistemàtiques en importants jaciments del País Valencià i ha participat en un projecte a Pompeia (Itàlia). Es ve prestant una especial atenció al coneixement de les vies de comunicació, urbanisme i poblament rural; comerç marítim i terrestre de productes elaborats; estudis sobre cultura material, principalment, escultura i petits objectes, així com produccions ceràmiques, inclosos estudis arqueomètrics. Tots aquests aspectes cobreixen un marc cronològic que engloba tant l'època republicana com la imperial romana, estenent-se a la tardoantiga.

Numismàtica antiga

L'estudi de la moneda antiga és un altre dels senyals d'identitat d'aquest departament. Les àrees principals de recerca són les encunyacions de les colònies gregues de la Península Ibèrica, les ibèriques, celtibèriques, púniques i provincials romanes. No obstant açò, també es para esment a les troballes monetàries que es produeixen sense context o fruit d'excavacions, amb especial interès en les troballes de conjunts tancats, els anomenats tresorets. En l'actualitat es treballa en estudis monogràfics de seques ibèriques, en la sistematització de les encunyacions de bronze peninsulars dels segles II-I a.C. i en la catalogació de les encunyacions de les ciutats romanes d'Hispània.

Patrimoni

Totes les recerques desenvolupades en les línies anteriors tenen una adequada projecció mitjançant la difusió, que es realitza tant en àmbits acadèmics com fora dels mateixos. Les actuacions s’adeqüen a convocatòries de jornades de portes obertes amb les animacions i tallers propis dels nostres temps, orientats a un públic d'afeccionats, ja que estan encaminades a traslladar el coneixement a la societat com a mitjà per a inculcar la protecció del patrimoni. D'altra banda, es col·labora en exposicions de nivell acadèmic i en fòrums de debat sobre el futur del patrimoni arqueològic.

Arqueologia espacial

El grup té una clara vocació per els estudis centrats en la arqueologia espacial. La georreferenciació d'element arqueològics es cada vegada més imprescindible, com lo ha segut sempre, però en el món de les noves tecnologies la geolocalització és ubicua. La dimensió espacial, a través de la cultura material, es per tant clau per a entendre els grups humans del passat. Estudiar com els humans han interactuat amb l'espai geogràfic és una de les prioritats del nostre grup.
Les fortalesses del grup inclouen:
L'aplicació de les tecnologies geoespaciales en el camp de la recerca, les quals estan revolucionant les metodologies aplicades en l'estudi d'espais geogràfics i a la gestió patrimonial.
L'anàlisi i la reconstrucció paleoambiental, vinculant-la al concepte de petjada ecològica i canvi global.
L'estudi de l'espai i la seva història a través de la disciplina dels Paisatges Culturals, clau per a l'anàlisi i ordenació dels espais ocupats per activitat humana.