Impartida per l'antropòloga i científica titular del CSIC, Cristina Sánchez-Carretero.
L'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt de la Universitat de València i el CSIC), amb seu en el Palau de Cerveró i en col·laboració amb el Grup Mèmora, presenta la conferència Antropologia de la mort i el duel social en espais públics (nous patrons rituals en espais públics: el cas dels memorials de les estacions de tren a Madrid després del 11M), que tindrà lloc dilluns que ve 25 de juny, a les 18:30 hores, en la Sala de conferències de l'institut. La xarrada, impartida per l'antropòloga i científica titular del CSIC (INCIPIT, Santiago de Compostel•la), Cristina Sánchez-Carretero, abordarà els processos que envolten les diverses maneres de concebre la vivència de la mort en les diferents societats.
La mort és un fet social per excel·lència i, alhora, un dels més individuals. Els processos que envolten la mort, que marquen el final del cicle vital, són concebuts de forma molt diversa en les diferents cultures. Es pot combatre la mort, incorporar-la, veure en el moribund a un heroi o una víctima, o es pot considerar la mort com el final de la vida o com el començament d'una nova etapa. En les societats industrials es produeix un distanciament de la mort, establint-se una dependència de les institucions en aquest moment. L'hospital es converteix en el lloc comú de la defunció, els processos que tenen a veure amb la mort es gestionen per la medicina i es ritualitzen en el tanatori.
Així mateix, i a més del duel individual, cada vegada més tancat en espais privats, en les últimes dècades, estem assistint a una presa dels espais públics per a l'expressió pública del duel davant morts que són especialment traumàtiques per a la societat. Les catàstrofes, les massacres i els atemptats terroristes es memorialitzen en espais públics utilitzant un repertori d'actes de duel que s'han convertit en un patró comú en molts països occidentals. Quan una mort és sentida de manera particularment tràgica per la societat, bé perquè entre les víctimes hi ha gent anònima o bé perquè es produeix la mort d'un personatge mediàtic molt popular, s'engeguen uns mecanismes de duel en espais públics. Per a açò es prendrà com a exemple el cas del memorials dels atemptats de l'11 de març a Madrid i el projecte d'investigació “L'Arxiu del Duel” desenvolupat en el CSIC.
Cristina Sánchez-Carretero
Cristina Sánchez-Carretero és antropòloga i doctora per la Universitat de Pennsylvania, Va rebre el Premi Dean’s Scholar 2002 per la citada universitat. En l'actualitat, és científica titular de l'Institut de Ciències de Patrimoni (INCIPIT) del CSIC, on coordina l'especialitat d'Antropologia. La seua investigació se centra en els processos de patrimonialització i tradicionalització en les societats contemporànies; estudi de nous rituals de duel; i la intersecció entre els processos migratoris i la revitalització de pràctiques religioses.
És la investigadora principal del projecte “L'Arxiu del Duel” (HUM2005-03490), i al seu torn, coordina el node CSIC del projecte europeu del Setè Programa Marque "Cultural Heritage and the Reconstruction of Identities after Conflict" (2008-2012). Forma part del comitè executiu de l'Associació Internacional d'Etnologia (SIEF). Entre les seues publicacions més recents destaquen els llibres Grassroots Memorials. The Politics of Memorializing Traumatic Death (Oxford: Berghahn, 2011), editat juntament amb Peter Jan Margry, i L'Arxiu del Duel. Anàlisi de la resposta ciutadana davant els atemptats de l'11 de març a Madrid (Madrid: CSIC, 2011), i els articles “The Politics of Memorialising Traumatic Death”, en Anthropology Today (2007) i “Rethinking Ethnology in the Spanish Context” en Etnologia Europea (2008).
Data 25 de juny de 2012 de 18:30 a 21:00. Dilluns.
Sala de conferències de l'institut (Palau de Cerveró. Plaça Cisneros, 4. València)
Universitat de València, CSIC, IHMC López Piñero i el Grup Mèmora.