Un estudi dut a terme amb pacients de COVID-19 ingressats en cinc hospitals públics espanyols durant la primera onada demostra que, vuit mesos després de l’alta, les dones van presentar més símptomes de fatiga, dispnea, dolor, pèrdua de cabell, problemes oculars, depressió i pitjor qualitat del somni que els homes. El treball, publicat en la revista Journal of Clinical Medicine, està liderat per la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) i en ell participa la Universitat de València (UV).
Segons les conclusions de l’estudi LONG-COVID-EXP-CM, la quantitat mitjana de símptomes experimentats per les dones vuit mesos després de l’alta era de 2,25 davant d’1,5 en el cas dels homes, encara que els símptomes causats per la infecció aguda foren similars a l’ingrés hospitalari. El treball ha investigat les diferències de sexe en els símptomes relacionats amb la malaltia i els seus efectes a llarg termini després de superar-la i donar-se d’alta a l’hospital. Fins ara alguns estudis suggerien que el sexe podria ser un factor específic. Aquest estudi investiga específicament, amb la cohort més gran fins ara, aquesta diferència i té en compte les diferències en els símptomes d’inici associats a la COVID-19.
Així, “la pandèmia de COVID-19 ha estat relacionada amb un augment de la desigualtat de gènere. Reconèixer que la COVID-19 afecta de manera diferent dones i homes és un pas crucial cap a una millor comprensió de la fisiopatologia i la naturalesa de les seqüeles i els símptomes post-COVID i la promoció de solucions d’atenció mèdica individualitzades”, ha destacat Esperanza Navarro-Pardo, professora del Departament de Psicologia Evolutiva de la UV i participant en la investigació. “De fet, és molt interessant veure com les dones sobreviuen en més proporció que els homes a la infecció aguda per COVID-19 però desenvolupen més símptomes després”, apunta César Fernández de las Peñas, primer signant de l’estudi i professor del Departament de Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Rehabilitació i Medicina Física de la URJC.
Segons aquest estudi sobre 1969 pacients d’hospitals de la ciutat de Madrid, el sexe no sembla que tinga relació amb el tipus de símptomes al començament de la malaltia, de manera que els símptomes de la COVID-19 a l’ingrés van ser similars en homes i dones, exceptuant la prevalença de mal de cap com a símptoma inicial, que va ser més comú en dones que en homes. Això suggereix que l’afectació inicial per COVID-19 és semblant en els dos sexes. No obstant això, en l’estat de salut post-COVID-19, hi va haver més símptomes de fatiga, dispnea, dolor, pèrdua de cabell, problemes oculars, depressió i mala qualitat del son en les dones que en els homes. El sexe femení apareix, per tant, com un factor de risc per a alguns símptomes post-COVID-19 concrets, com fatiga, dispnea i problemes dermatològics.
A més, tot i que malalties com la hipertensió, la diabetis o els trastorns cardiovasculars s’han relacionat amb un risc més alt de malaltia greu o mortalitat en la fase aguda de la infecció, no s’ha trobat que aquestes variables tinguen efectes en la simptomatologia posterior a la COVID-19. Això podria estar relacionat amb el fet que aquesta malaltia és més prevalent en els homes, els quals mostren més severitat de la infecció i més taxa de mortalitat. En el treball, a més, per part de la UV també hi participen els investigadors José Martín i Óscar Pellicer, de l’Intelligent Data AnalysisLaboratory de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV) i professors de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat Alfonso X El Sabio (UAX).
Les causes per les quals la COVID afectaria més les dones a llarg termini, apunta l’equip investigador, serien les diferències biològiques en l’expressió de l’enzim convertidor d’angiotensina-2 (ACE2) i dels receptors transmembrana entre homes i dones, a més de diferències immunològiques, per exemple, una producció menor d’interleucina-6 proinflamatòria després de la infecció viral en dones. No obstant això, els mecanismes subjacents han de ser investigats.
Metodologia
El LONG-COVID-EXP-CM és un estudi multicèntric de cohorts que pretén específicament investigar les diferències de sexe en persones hospitalitzades per infecció per COVID-19 a Espanya, entre moltes altres dades. Els diagnòstics es van realitzar en funció de la presència de troballes radiològiques positives a l’ingrés a l’hospital i una anàlisi de reacció en cadena de la polimerasa amb transcripció inversa (RT-PCR) en temps real de mostres d’hisops nasofaringis/orals.
Als participants de l’estudi se’ls va fer una entrevista telefònica per conèixer qualsevol símptoma post-COVID. Es van utilitzar l’Escala d’Ansietat i Depressió Hospitalària (HADS) i l’Índex de Qualitat del Son de Pittsburgh (PSQI) per avaluar la presència de símptomes relacionats amb l’ansietat o la depressió i per determinar la qualitat del son respectivament.
Article: Fernández-de-las-Peñas, C.; Martín-Guerrero, J.D.; Pellicer-Valero, Ó.J.; Navarro-Pardo, E.; Gómez Mayordomo, V.; Cuadrado, M.L.; Arias-Navalón, J.A.; Cigarán-Méndez, M.; Hernández-Barrera, V.; ArendtNielsen, L. «FemaleSex Is a Risk Factor Associatedwith Long-Term Post-COVID Related-SymptomsbutNotwith COVID-19 Symptoms: The LONG-COVID-EXP-CM MulticenterStudy». J. Clin. Med. 2022, 11, 413. DOI: https://doi.org/10.3390/jcm11020413
Imatges:
