José Mª Jover Zamora va nàixer en Cartagena en 1920. Historiador espanyol.

Va cursar els estudis de Filosfia i Lletres en la Universidad de Murcia, per a més tard traslladar-se a la Universidad Central de Madrid, on es va llicenciar en l'especialitat d'Història en 1942.
En 1945 va obtenir la càtedra de Geografia Econòmica en la Escuela de Comercio de Ciudad Real. Entre els anys 1946 i 1948 va ser becari en l'Instituto Jerónimo Zurita del CSIC.
Després de doctorar-se en 1947, i fins a 1949, va ser ajudant de classes pràctiques de la facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad Central, adscrit a la càtedra d'Història d'Espanya en l'Edat Moderna. En 1949 és adscrit a la càtedra del mateix nom de la Universitat de València.

Va ser vicedegà i va impartir classes en la Universitat de València. En 1963 va guanyar la càtedra d'Història d'Espanya en l'Edat Moderna en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid, a la qual es va incorporar a l'any següent. Va ser director del Departament d'Història Moderna de la Facultat de Filosofia i Lletres, i en 1974 va passar a ocupar la càtedra d'Història Universal Contemporània en la mateixa Facultat.

En 1978 va ser triat membre numerari de la Real Academia de la Historia i en 1979 va ser nomenat professor d'Història de les Relacions Internacionals en la Escuela Diplomática de Madrid.
Va ser investit com a Doctor Honoris Causa per les Universitats de Múrcia i València, va ser nomenat Acadèmic de Mèrit de l'Academia Portuguesa da História i membre de la Real Academia de la Historia de España des de 1982.
Va ser nomenat Professor Emèrit de la Universidad Complutense en 1987 i conseller permanent de la mateixa universitat en 1995.

Premis:

• Premio Nacional de Literatura, 1973
• Premio Nacional de Historia de España, 1981
• Medalla de Oro de la Región de Murcia, 1992
• Fill Predilecte de Cartagena, 1993
• Premio Internacional Menéndez Pelayo, 2000