Jozef A. M. K. IJsewijn (Zwijndrecht, 30 de desembre 1932 – Lovaina, 27 de novembre de 1998) fou un llatinista belga de llengua flamenca. Se'l coneix com a "pare" de l'estudi del neollatí (llatí des dels inicis de l'humanisme en endavant; s. XV en endavant).

IJsewijn va estudiar filologia clàssica a la Universitat Catòlica de Lovaina on es va llicenciar el 1955. Després va obtenir una beca per a escriure la tesi doctoral i va obtenir el doctorat el 1959. En un primer moment es va dedicar a l'estudi de l'antiguitat i la papirologia. Després de ser-ne docent des de 1962, va esdevenir catedràtic de la mateixa universitat de Lovaina a partir de 1967 i fins a la jubilació el 1997.

L'interès pel neollatí va conduir IJsewijn a refundar la revista Humanistica Lovaniensia i donar-li el subtítol de Journal of Neo-Latin Studies. El 1971 va fundar la International Association for Neo-Latin Studies.

La seua obra més coneguda és el 'Companion to neo-Latin Studies' (1977; amb reedicions fins a fer-ne dos volums). I també fou editor de nombrosos textos renaixentistes d'autors com Erasme de Rotterdam, Justus Lipsius, o Joan Lluis Vives.

Va ser membre de la Koninklijke Academie voor Wetenschappen, Letteren en Schone Kunsten i també en fou president, "Fellow" de la British Academy i de l'Academia Europaea; membre estranger de l'Acadèmia de Ciències Finesa, i membre corresponent de la Göttinger Akademie der Wissenschaften. Va rebre el premi Francqui (1980).