Miquel Dolç i Dolç (Sta. Mª del Camí, Mallorca, 1912 - Madrid, 1994), filòleg, humanista i traductor.

Estudià Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid el 1951. Després d'assolir la càtedra de Llengua i Literatura Llatina en l’I.B. d'Osca, guanyà la de Filologia Llatina de la Universidad de Sevilla (1955), i es traslladà dos anys més tard a la de València fins el 1968, i finalment a la Universidad Autónoma de Madrid fins a la seua jublació.

Com. a traductor al català dels clàssics Ilatins, és especialment destacable la seua versió -en prosa i en vers- de Virgili, a banda de les d’un nombre important d'altres autors dins de la Fundació Bernat Metge, del Consell Directiu de la qual formà part. Així mateix, són molt importants els seus estudis i assaigs tant sobre temes clàssics com sobre autors catalans.

Miquel Dolç era membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, entre d'altres institucions, i dels guardons que va rnerèixer cal destacar els premis Alfons Bonay, el Fastenrath, el Nacional de Traducció i el de la Crítica de Serra d'Or. Des del seu començament (1988) fou director general de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.