Pere Pascual de Sans va nàixer a Sevilla el 1934.

Llicenciat en Física el 1956 per la Universitat de Barcelona i Doctor el 1959 per la Universitat de Saragossa, excerceix com a docent a les Universitats de Barcelona i Complutense de Madrid, i com investigador a la "Junta de Energia Nuclear".
En els anys 1961-1962 fou becari i investigador associat a l'Instituto Enrico Fermi de la Universitat de Chicago.

En 1963 s'incorpora com a catedràtic numerari de Física Matemàtica a la Secció de Físiques de la Facultat de Ciències, anys on va estar en el CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules de Ginebra.
Va ser l'impulsor i director del Grupo Interuniversitario de Física Teórica (GIFT), de 1970 a 1974.

De 1968 al 1983 va ser membre del grup de treball format per la Comissió Assessora d'Investigació Científica i Tècnica (CAICYT)
per a elaborar el Pla Mobilitzador de la Física d'Altes Energies, i en 1983 va participar en la gestions per a l'ingrés d'Espanya com a Estat membre del CERN.
De 1986 a 1992 va ser membre del Committee for the European Development of Science and Technology (CODEST).
En 1988 s'incorporà a la Secretaria d'Estat d'Universitats i Investigació com assessor científic i a partir de 1995 va crear i dirigir el Centre de Física de Benasque.

Premis:

• Medalla de la Real Sociedad Española de Física al Mérito Investigador, 1973
• Premio Nacional de Investigación Científica Santiago Ramón y Cajal, 1985
• Doctor Honoris causa per la Universitat de València, 1987
• Gran Cruz del Orden Civil de Alfonso X el Sabio, 1995
• Insígnia d'Or de la Universitat de Santiago de Compostel·la, 1999
• Medalla d'Or al Mèrit Científic de la Fundació Catalana per a la Recerca, 1996