José María Otero Navascués va nàixer a Madrid en 1907. Va destacar pels seus dots científics i intel·lectuals des de la seua formació en l'Academia de Artillería de la Armada.
El seu interès per la metal·lúrgia es va transformar en passió per l'òptica, va realitzar importants estudis en òptica geomètrica, física, fisiologia i energia nuclear. Després de la Guerra Civil va fundar i va dirigir l'Instituto de Óptica Daza de Valdés, on va descobrir el fenomen de la miopia nocturna en 1942, augmentant la visió en prismàtics i telescopis en un 66%.

Va ser director de la Junta de Investigaciones Atómicas i més tard, de la Junta de Energía Nuclear entre 1958 i 1974.
Un altre dels camps científics en els quals va destacar va ser el de la meteorologia, en el qual va arribar a ser president del Comité Internacional de Pesos y Medidas. En 1968 va ser nomenat governador de l'Organismo Internacional de Energía Atómica (OIEA).
Va rebre el doctorat honoris causa per les universitats de València, Rouen i Lovaina. Es considera a Otero el pare de l'energia nuclear a Espanya.