La carrera artística de Menuhin (Nova York, 22 de abril de 1916 - Berlín, 12 de març de 1999), desenvolupada al llarg de set dècades, és una de les més espectaculars del nostre temps. Com a violinista, primer, i ,després, com a director d'orquestra, ha protagonitzat les més importants convocatòries dels principals escenaris internacionals, al costat dels millors solistes i formacions orquestrals.

Aliant la tècnica irreprotxable amb una comprensió extraordinària de la música, va treballar un repertori molt ampli, de Bach, Ravel i Beethoven a la música d'avantguarda, de la música barroca a les improvisacions de jazz amb Stéphane Grappelli.

En 1945 va intervenir en el concert d'inauguració de l'ONU i va tornar a actuar a Alemanya, preconitzant la superació de les greus seqüeles de la guerra. En nombroses manifestacions públiques va defensar la tolerància i cooperació entre diferents pobles i cultures.

El 1992 va promoure la constitució de la Fundación Yehudi Menuhin a la qual va assignar com a comeses prioritaris la integració social de nens desfavorits a través d'activitats artístiques, la defensa dels drets de les minories culturals, el foment de la tolerància cultural i la creació de xarxes de cooperació internacional en els àmbits de l'educació i la cultura.

Al llarg de tota la seva vida, es va preocupar per les grans qüestions d'aquest segle: tan sensible a l'educació com als drets de les minories, va convertir en una qüestió d'honor el concretar sempre les seves accions. Al llarg de la seva carrera de músic emprendre sense treva la defensa dels més febles, el que li va valer nombroses distincions, entre les quals cal destacar la de "Lord", el Premio Mundial de la Paz el 1979 , el Premio Nerhu de la Paz en 1960 i el Premio Príncipe de Asturias a la Concordia el 1997.

Font: Fundación Yehudi Menuhin España