Pierre Vilar va nàixer en Frontignan en 1906. Historiador i hispanista francès.

En 1925 entra en l'École Normale Supérieure (ENS), especialitzant-se en Geografia. Recentment graduat, en 1930 aconsegueix una beca en l'École des Hautes Études Hispaniques.
En 1932 exerceix com a professor de francès en l'Escola Normal de la Generalitat en Barcelona.
Durant la guerra civil és destinat al lycée de Sens, on edita textos de Marx sobre la història d'Espanya, escriu ressenyes d'obres sobre històries del país i ajuda als republicans.
Entre 1939 a 1945 és mobilitzat com a tinent de l'exèrcit francès fins que cau presoner en 1940, on romandrà en captivitat en diferents camps oficials fins a 1945.

En 1946 torna a l'Institut Francès de Barcelona fins a 1948 i en 1951 es converteix en director d'estudis de l'École Pratique des Hautes Études. En 1965 és nomenat catedràtic de la Sorbonne.

Publicacions i obres:

• Annales d’Histoire Economique et Sociale, 1935
• Histoire de l’Espagne, 1947
• Le temps du Quichotte, 1956
• Le déclin catalan du bas Moyen-Âge. Hypothèses sur sa chronologie, 1959
• Le "Manual de la Companyia Nova" de Gibraltar, 1709-1723, 1962
• Crecimiento y desarrollo, 1965
• Oro y moneda en la historia, 1969
• Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII, 1979
• Iniciación al vocabulario del analisis histórico, 1980
• Hidalgos, amotinados y guerrilleros, 1982
• La guerre d’Espagne, 1986
• Història de Catalunya (4 vol.), 1987-1990

Premis:

• Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona. 1979
• Premi Ramon Llull del Consell del Congrés de Cultura Catalana , 1987
• Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona, 1991
• Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, 2000