Rafael Lapesa Melgar va nàixer a València el 8 de febrer de 1908. Filòleg espanyol, acadèmic i professor de llengua espanyola.

En 1916 es trasllada a Madrid amb la seua família. En la Universitat de Madrid estudia la carrera de Filosofia i Lletres i es doctora en Lletres.
En 1930 aconsegueix la càtedra de Llengua Espanyola i Literatura, que va exercir en diversos instituts d'ensenyament mitjà de Madrid, Oviedo i Salamanca, alhora que imparteix cursos en les universitats d'aquestes ciutats.
En 1947 aprova la càtedra de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola de la Universitat de Madrid, que exerceix fins a la seua jubilació en 1978.

Fins a 1981 va exercir com a sotsdirector i director del Seminari de Lexicografia de la Real Academia Española (RAE) sent director d'aquesta en 1987.És nomenat president d'honor de la Asociación Internacional de Hispanistas des de 1947-1977, ocupant el càrrec de vicepresident entre 1965 i 1971. Com a professor visitant, Lapesa ensenya en diverses universitats nord-americanes com Princeton, Harvard, Yale, Berkeley entre d'altres.

És membre d'honor de la Modern Language Association of America i de la American Association of Teachers of Spanish and Portuguese; membre de la Hispanic Society of America; membre corresponent de la Real Academia Gallega, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Academia Argentina de Letras, de l'Academia Nacional de Letras de Uruguay, de l'Academia Paraguaya de la Lengua, de l'Academia de Artes y Letras de Puerto Rico, de l'Instituto de Estudios Asturianos, de la Institució Alfons el Magnànim de València i del Centre de Cultura Valenciana.

Va publicar més de tres-cents articles en els camps de la lingüística, la història de la literatura i la crítica literària. Com a historiador de la literatura, el seu camp d'investigació va ser la poesia del Renaixement, el Segle d'Or i els segles XIX i XX.