Josep Massot (Palma de Mallorca, 3 de novembre de 1941) prové d’una família de músics, d’escriptors i de folkloristes. Des de petit va estar en contacte amb els intel·lectuals més importants de Mallorca i va seguir de prop els ensenyaments de Francesc de B. Moll i de Manuel Sanchis Guarner.

Es va llicenciar el 1962 en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on va tenir excel·lents professors (Martí de Riquer, Antoni Vilanova, José M. Blecua, Antoni M. Badia i Margarit, Joan Bastardes, Joan Petit, Carlos Seco...), i el mateix any hi va obtenir el Premi extraordinari de llicenciatura; alhora va seguir cursos de llengua i literatura als Estudis Universitaris Catalans, amb R. Aramon i Serra i Joaquim Molas. Monjo de Montserrat des del 1962, fou ordenat sacerdot, després dels estudis eclesiàstics d’humanitats, de filosofia i de teologia, el 1971.

Va estudiar llengua i cultura alemanyes al monestir de Münsterschwarzach i al Dolmetscher Institut de Munic. Des del 1992 és director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ha estat director durant molts anys de la revista internacional ‘Studia monastica’ i actualment dirigeix ‘Serra d’Or’ i ‘Randa’ (que va fundar el 1975); és codirector de la ‘Catalan Historical Review’, publicada per I'Institut d'Estudis Catalans. Fou membre fundador i secretari de I’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes del 1913 al 1993, i d'aleshores ençà n’és conseller, responsable de publicacions i coordinador de la sèrie ‘Estudis de llengua i literatura catalanes’ fundada el 1980.