Josep Fontana (1931) és un dels historiadors més importants e influents dels nostres dies. En la seua obra conflueixen els mestratges de Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives, Ramón Carande y Pierre Vilar. L’aportació historiogràfica de Fontana és reconeguda des de molt diverses escoles i tendències en la actualitat. A banda de la seua incansable activitat acadèmica, Fontana ha participat en nombrosos projectes culturals, com la fundació de la prestigiosa revista ‘Recerques’, ha estat darrere de revistes com ara ‘Horitzons’, ‘Taula de Canvis’ i ‘L’Avenç’, i ha desenvolupat una important tasca en el món editorial (Ariel, Crítica, Pasado y Presente...). Dedicat, durant molts anys, a l’estudi del període de la crisi de I’Antic Règim i la imposició del règim liberal, la publicació de la seua tesi doctoral en forma de llibre, ‘La quiebra de la monarquía absoluta 1814-1820’,va tindre una gran repercussió en la historiografia dins i fora d'Espanya. Un altre bloc temàtic el constitueixen les obres sobre Catalunya, entre les que destaquen els llibres de síntesi ‘La fi de I’Antic Règim í la industrialització 1787-1868, ‘La revolució liberal a Catalunya’ (2003) i els nombrosos treballs publicats al llarg de la seua vida acadèmica sobre la configuració de la Catalunya contemporània.