Lynn Margulis va iniciar la seua carrera científica molt jove i serà recordada per haver desenvolupat el paper de la simbiosi com a font d’innovació evolutiva. Els seus treballs pioners de la dècada de 1960 afavoriren l’acceptació progressiva de l’origen de les cèl·lules complexes a partir de la reunió de cèl·lules més simples. La teoria evolutiva actual reconeix i incorpora bona part de les idees que Margulis va defensar enmig de la indiferència quan no del rebuig de la majoria dels científics de l’època. Altres de les seues aportacions científiques, fruit d’un treball incansable i entusiasta fins al mateix moment de la seua desaparició, tampoc no han estat exemptes de controvèrsies. Un exemple fou la seua contribució des de la microbiologia a la hipòtesi Gaia de James Lovelock.

L’any 2000, en el marc de la celebració del cinquè centenari de la Universitat de València, aconseguí que la American Geophysical Union celebrés un congrés internacional a la Universitat. En 2001 va ser investida doctora ‘honoris causa’ per la Universitat de València, que posteriorment va publicar un llibre que recull algunes de les seues contribucions més remarcables: Lynn Margulis, una revolución en la evolución (PUV, 2002). La Càtedra de Divulgació de la Ciència també ha editat, en català i en castellà, la segona edició del seu Early Life. Margulis, que també va col·laborar amb la revista Mètode, sempre va reconèixer l’estima per la Universitat de València, i mostrà una gran generositat cap els seus col·legues valencians, que visità en diverses ocasions, i va protagonitzar alguns dels actes acadèmics i científics més multitudinaris que es recorden.