Roger Chartier (Lió, 1945) és un historiador francés membre de la quarta generació de l’Escola dels Annals, especialitzat en la història cultural, dins de la qual ha integrat resultats d’estudi i de recerca d’espais acadèmics com ara la història del llibre i de l’edició, les formes de producció i circulació dels textos, els espais d’acumulació de la memòria escrita entesos com a espais del poder i també de sociabilitat, i les pràctiques vinculades al seu ús i gaudi.

La utilització de la literatura espanyola com a font de l’anàlisi històrica l’ha convertit en un mestre de la recerca en la història de la literatura, especialment del Segle d’Or. Els grans estudiosos espanyols, com ara Francisco Rico, amb qui ha estudiat aspectes inèdits del Quixot i de textos de Quevedo, Góngora, Lope de Vega o el mateix Cervantes, han reconegut la seua contribució científica.

Des de principis dels anys huitanta, el professor Chartier ha mantingut una estreta relació intel·lectual amb diverses universitats espanyoles. A la Universitat de València han sigut diversos els grups de recerca de la Facultat de Geografia i Història amb els quals ha mantingut un intens i fructífer contacte intel·lectual.