Fernando Rodríguez-Fornos González (Salamanca, 31 d'agost de 1883 - València, 8 de novembre de 1951) es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Madrid i en 1907 va ser nomenat metge de l'Hospital de la Santísima Trinidad de Salamanca. El 1911 va obtenir la càtedra de Patologia Mèdica de la Universitat de València i el 1931 arribà a degà de la seva facultat de Medicina. En 1931 fou nomenat Fill Predilecte de València i rector de la Universitat de València de 1934 a 1936.

En esclatar la guerra civil espanyola va marxar de València i tornà a Salamanca, on treballà com a catedràtic de medicina de la Universitat de Salamanca i el 1939 va ser nomenat capità honorífic de l'exèrcit sublevat. En acabar la guerra torna a València, on recupera la seva càtedra, i en 1941 torna a ser nomenat rector de la Universitat de València, càrrec que conservaria fins a la seva mort en 1951. En eixa etapa, a més de procurador en Corts, va ser conseller del Consell Superior d'Investigacions Científiques i membre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. En esta segona etapa com a rector va donar un gran impuls a la Ciutat Universitària.