La felicitat és una emoció que està relacionada amb la satisfacció i l'alegria, i sentir-la i experimentar-la suposa una de les metes vitals per antonomàsia. A l'abril de 2012 es va publicar el primer Infome Mundial de la Felicitat amb el propòsit d'instar els governs de les diferents nacions del món a promoure polítiques que proporcionen les condicions òptimes perquè els seus ciutadans puguen ser feliços.

L'anàlisi des de diferents camps d'estudi -economia, psicologia, anàlisi d'enquestes, estadístiques nacionals, etc.- dels condicionants que afavoreixen la felicitat ha permés establir una relació entre aquest objectiu emocional universal i el progrés social. Segons els especialistes de l'ONU la felicitat de la ciutadania afavoreix el progrés i s'estableix com un factor clau per a aconseguir triomfs socials.

Tot i que encara està en discussió què és el que afecta al grau de felicitat d'una societat, l'Informe estableix que posar fi a la pobresa, reduir la desigualtat i protegir el planeta són aspiracions essencials, la consecució de les quals és indispensable per a poder garantir la felicitat i el benestar del major nombre de persones del planeta. Reptes que s'espera que algun dia puguen arribar a cridar-se ‘assoliments’ i que es pretenen aconseguir mitjançant l'abast dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que van llançar les Nacions Unides el 2015.

Altres estudis concreten que la salut física i mental són també factors determinants perquè una persona siga feliç o no. Informes com The Lancet identifiquen com a prioritats per a afavorir el benestar mundial la reducció de les morts prematures en el món i la disminució de la desigualtat en l'accés a serveis de salut i de salut mental. Previndre les noves epidèmies, els disturbis polítics o els desastres naturals són també alguns dels principis requerits que aquest informe estableix per a poder fomentar les condicions de benestar de les persones.

Segons l'Informe Mundial de la Felicitat de 2016, a Espanya els nivells han anat disminuint al llarg dels últims anys i actualment és el sisé país del món que més felicitat ha perdut, segons l'ONU. Encara que es manté en el lloc 38 d'un total de 156 estats, està experimentant un ritme de pèrdua semblant al de països com Grècia o Itàlia i en el rànquing es troba per darrere d'uns altres com Aràbia Saudita.

Els successius Informes Mundials de la Felicitat estableixen que “les persones que són més felices tenen major probabilitat, tant en el present com en el futur, d'estar sans, viure més temps, ser productius i ser millors ciutadans”. Així doncs, cada vegada més la felicitat es considera que és la mesura adequada del progrés social i ha d'entendre's entre els objectius principals de la política pública.