.jpg)
L'actriu Vivien Leigh, el rei Alfonso XII, les escriptores britàniques Anne, Charlotte i Emily Brontë, el poeta Gustavo Adolfo Bécquer, el revolucionari Simón Bolívar, l'activista Eleanor Roosevelt o el compositor Frédéric Chopin són alguns dels noms propis morts a causa de la tuberculosi.
La veritat és que hi va haver un temps en el qual la tuberculosi es considerava una malaltia de moda. Durant el Romanticisme, l'ideal de bellesa es corresponia amb una naturalesa malaltissa en la qual destaca la pal·lidesa i l'expressió de sofriment en el rostre.
Per a entendre aquest cànon s'ha de retrocedir alguns segles arrere en el temps, concretament a 1484, any en el qual es va donar per acabada una de les majors obres del període renaixentista: El naixement de Venus. Sandro Botticelli es va inspirar en Simonetta Vespucci, una jove que patia de tuberculosi i va morir als 22 anys d'edat a causa d'aquesta, per a crear eixa figura etèria i pàl·lida que sorgeix del nacre.
Sandro Botticelli es va inspirar en Simonetta Vespucci, una jove que patia de tuberculosi, per a crear El naixement de Venus
No va ser fins a mitjan segle XIX quan aquesta malaltia va començar a perdre el romanticisme. Les males condicions d'higiene en les ciutats, així com l'amuntegament en les fàbriques, van propiciar un augment del contagi i de la taxa de mortalitat. Es va començar a sospitar de les tos, a considerar com contaminat i perillós tot allò que un malalt tocara i fins i tot a teoritzar sobre si determinades personalitats, properes a la depressió, feien a la persona més propensa a patir l'afecció.
No obstant açò, la tuberculosi ara està lluny d'estar romantitzada i idealitzada en la societat. Organismes internacionals com l'OMS s'han esforçat per divulgar sobre la gravetat de la malaltia i la seua capacitat infecciosa. Segons els seus càlculs, s'estima que un terç de la població mundial té tuberculosi latent. Aquest terme es refereix a les persones infectades pel bacil però que encara no han emmalaltit ni poden transmetre la infecció.
A més, la tuberculosi és també una infecció oportunista, és a dir, que es presenta amb més freqüència i/o gravetat entre les persones amb immunodeficiència que entre persones amb un sistema immunitari sa. El VIH afebleix al sistema immunitari del portador, la qual cosa incrementa entre 20 i 30 vegades el risc de contraure-la. Aquesta malaltia també és més susceptible de ser contreta entre les persones que pateixen altres trastorns que danyen el sistema immunitari.
Habitualment, aquesta patologia es presenta amb símptomes com la tos productiva, dolors toràcics, feblesa, pèrdua de pes, febre i suors nocturnes. No obstant açò, existeix un altre tipus de tuberculosi a part de la pulmonar i que es coneix comunament com a tuberculosi localitzada. Açò es deu al fet que pot afectar concretament a un sol òrgan, variant d'aquesta manera la seua simptomatologia.
A Espanya aquesta patologia segueix sent un problema real: dels països de l'Europa Occidental només ens supera Portugal en nombre de casos
En l'actualitat, la majoria dels països utilitzen la prova ràpida Xpert MTB/RIF®. Aquest examen, que permet obtenir un diagnòstic en el termini de dues hores, detecta de forma simultània la tuberculosi i el seu nivell de resistència al fàrmac més utilitzat per a combatre aquesta malaltia, la rifampicina. Malgrat açò, encara hi ha països en vies de desenvolupament que no poden accedir a ella, així que realitzen el diagnòstic mitjançant una anàlisi microscòpica de mostres d’esput. Aquest mètode es va inventar fa més d'un segle i detecta menys de la meitat dels casos.
Respecte al seu tractament, normalment és un procés llarg i que presenta dificultats. Està basat en la presa de diversos antibiòtics durant períodes de temps que varien entre sis i nou mesos. En la primera etapa del tractament es combinen més antibiòtics per a actuar sobre el bacteri d'una manera més agressiva i, posteriorment, es limiten a dues.
Cal destacar que, malgrat tractar-se d'una malaltia que afecta principalment a països amb pocs recursos i en vies de desenvolupament, a Espanya aquesta patologia segueix sent un problema real: dels països de l'Europa Occidental només ens supera Portugal en nombre de casos, Espanya presenta el doble que França, tal com exposava Joan Caylà, membre del Comitè Científic de la Xarxa TBS (Xarxa contra la Tuberculosi i per la Solidaritat) i president de la Fundació de la Unitat de Recerca en Tuberculosi de Barcelona, en la 7ªJornada d'Actualització en Tuberculosi de la Xarxa TBS, celebrada aquesta setmana a Madrid.
